EDICIÓ PAPER // El catedràtic Narcís Prat i el doctor en biologia Carles Ibáñez, dos de les principals autoritats catalanes en matèria d’ecosistemes fluvials i en estudis científics sobre el delta de l’Ebre, han publicat un article conjunt titulat “Solucions sostenibles per a un Delta resilient al canvi global”, a les pàgines centrals de L’Agró Negre, la revista de la Lliga per a la defensa del patrimoni natural, DEPANA. Segons analitza Ebredigital, els dos experts avisen que hi ha actuacions previstes i en marxa que “no són sostenibles”, i repassen què caldria fer en els principals escenaris afectats pel temporal Glòria. No citen en cap moment el que ja ha fet la Direcció General de Costes de Madrid, representada pel biòleg Antoni Espanya, ni les proposades per l’enginyer Rafa Sánchez, principal portaveu de la Taula de Consens, però afirmen, per exemple, que a la platja de la Marquesa “necessàriament s’haurà de renunciar a algunes hectàrees d’arrossars”, perquè “s’ha esperat massa a executar actuacions amb criteris de sostenibilitat”. Tot un avís perquè ara no es tornen a repetir els errors del passat.
Sobre la situació i les actuacions al Trabucador, Prat i Ibáñez escriuen el següent: “Donat que es tracta d’una barra litoral mòbil, l’aportació de sorra ha d’anar dirigida a ajudar el seu procés de restauració natural, sense alterar el seu funcionament geomorfològic”. Una tesi semblant a la que ha difós les últimes setmanes un altre expert, l’hidrogeòleg Antoni Canicio a les pàgines del SETMANARI L’EBRE. La Direcció General de Costes va prioritzar les aportacions de sorra des de la platja del Serrallo per a permetre que l’empresa Infosa pogués traure la seua producció de sal.
Prat i Ibáñez, en canvi, escriuen que “l’estratègia d’aportar sorra d’unes parts del delta (on s’acumula) a altres (on s’erosiona), no és una solució sostenible”. Afegixen que només es pot entendre si la sorra es transporta pel riu o per “altres possibles fonts externes”. En este sentit, diuen que “és molt urgent” realitzar ja “una prova pilot” a l’últim embassament que reté sediment, el de Riba-roja d’Ebre, “amb l’objectiu d’avaluar la viabilitat d’un sistema permanent de transport” cap a la costa.
En relació amb altres escenaris afectats pel temporal de principis d’este any, aposten per crear “braços fluvials artificials”, en el cas de la Marquesa, o bé fer el mateix per mig del riu Migjorn, ja que este ramal, en el cas de Buda, actua com a braç natural. També li donen molta important a la recuperació dels aiguamolls.
