En els últims dies, Riba-roja d’Ebre ha saltat a la palestra. I segur que ja saben per què: l’Ajuntament ha hagut de tancar les piscines per “continus episodis de defecació”. I alguns mitjans s’hi han recreat. El tema és fàcil, escabrós, i hi ha qui el troba divertit.
Les pàgines web de molts diaris d’àmbit nacional, emissores de ràdio i fins i tot canals de televisió estatals se n’han fet ressò. Els redactors han fet giragonses per presentar el tema de la millor manera, la que pogués atraure més clics. “Es busca un caganer de piscines a Riba-roja d’Ebre”, “tanca una piscina municipal perquè la gent del poble s’hi caga dins” o “cierran una piscina municipal por reiterados episodios de defecación”.
No sé ben bé per què a una persona de Pamplona, de Madrid o de Palafrugell li pot interesar el que passa a la piscina de Riba-roja. De fet, soc dels qui encara pensen que potser seria més interessant explicar que aquest cap de setmana el jove pilot riba-rojà Hèctor Sanz ha quedat setè en una cursa de la Fórmula 2 H2O, i ha aconseguit el millor resultat que mai hagi assolit un pilot català en aquesta competició. O també l’aposta pel coworking per combatre el despoblament, o fins i tot l’activitat de pesca que hi ha a l’embassament durant l’estiu. Sembla però, que la notícia de la merda és més atractiva. La merda sembla que agrada més. Atrau més visitants i, per tant, ha de tenir un lloc, i destacat.
És només una mostra de la deriva a la qual s’han abocat alguns mitjans en línia. L’imperi del clic, la seducció i la caça furtiva de les visites -sobretot a través de les xarxes socials- passa per sobre del criteri periodístic i dels continguts més importants i profitosos. En els propers anys, caldrà veure quina de les línies acaba consolidant-se: la del periodisme de qualitat, en línia, d’immediatesa i proximitat o si, al contrari, ens acabem ofegant amb notícies de merda.
