Nou capítol en la batalla d’un grup de famílies de Tortosa per a escolaritzar els seus fills segons les seues preferències i no en funció de la distribució de línies per tota la ciutat, que funciona com a zona única, ja que no hi ha zonificació escolar. La zonificació escolar és el mapa d’àrees d’influència mitjançant les quals s’assigna, a les famílies d’un municipi, la puntuació per proximitat a les escoles.
Inicialment, durant el procés de preinscripció, una trentena de famílies es van trobar que no podien dur els seus fills al centre que preferien per model educatiu o per logística familiar, i es van constituir en plataforma. El fet que el Departament d’Educació decidís reduir les ràtios de 25 a 20 alumnes per aula i que es reserven cinc places a l’alumnat amb necessitats educatives especials va retallar l’oferta de places a les escoles, i això va fer que algunes famílies ni tan sols poguessen accedir a cap dels sis o set centres demandats en ordre de preferència.
Durant el procés de matriculació, segons explica Sergi Barreno, portaveu de la plataforma ‘Volem decidir l’educació dels nostres fills i filles’, algunes de les famílies van optar per fer una ampliació de matrícula o, durant el procés de reclamació, se’ls va proposar una plaça en altres centres, majoritàriament a les zones escolars rurals -per exemple, a Campredó-, amb la perspectiva que a finals d’agost puguen quedar alliberades algunes de les places especials reservades en centres de la ciutat que sí que estan entre les seues preferències i que fins aleshores, fins que no es constate que queden vacants, no es poden reassignar.
Una desena de famílies han pogut resoldre el seu cas, ja que durant la primera atribució de places ja hi ha hagut algun alliberament de places o perquè han acceptat un destí no coincident amb la seua primera opció. D’entre la resta, segons la plataforma i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, n’hi ha vuit, als quals se’ls havia assignat el col·legi de La Mercè -un dels que més patix la segregació escolar-, que han decidit, d’entrada, no escolaritzar els seus fills, i n’hi ha 11 que tenen una plaça en centres que no havien inclòs en la seua preinscripció i estan pendents de l’esmentada reassignació. “Tindrem la incertesa i l’angoixa tot l’estiu”, expressa Barreno.
Els afectats, avalats per 825 signatures, van presentar una moció popular a l’Ajuntament, que es va debatre en el ple ordinari del mes de juliol i a la qual van donar suport tots els grups municipals.
La moció, presentada per Barreno, apel·la al dret a la conciliació familiar i laboral de les famílies i insistix a demanar que la línia de P-3 que s’havia previst inicialment a Jesús i que ha quedat suprimida, es trasllade a l’escola del Temple, una de les que té més demanda “com a reflex del creixement del barri”.
El grup creu que això no suposaria “cap despesa addicional” al Departament. També es reclama que es facen ampliacions puntuals de les ràtios, per exemple, a Ferreries, on l’alcaldessa Roigé recorda que encara que hi hagués zonificació, hi ha hagut més demanda que oferta per a repartir entre els dos centres del barri: escola de Ferreries i escola Cinta Curto.
El debat: la zonificació
Si bé tots els grups van donar suport a la moció, els matisos van ser diferents i partits com, sobretot, ERC -la formació que duu les regnes d’Educació a la Generalitat-, però, també, Movem o la CUP, a l’oposició, van reclamar solucions estables, que passarien, segons els republicans, per una zonificació escolar a la ciutat i l’activació d’una Oficina Municipal d’Escolarització. La regidora d’ERC Pilar Caballé va acusar el Govern municipal de “rentar-se les mans”, ja que el Decret d’admissió als centres, aprovat el 2021, advoca per prendre “decisions conjuntes” amb els ajuntaments. Caballé va recordar que l’alcaldessa Roigé copresidix la Taula Local de Planificació Educativa.
La CUP, al seu torn, a través del seu portaveu Sergi Arnau, va demanar que es trenque el model mixt d’educació, en favor d’un d’exclusivament públic, i que es milloren els recursos de les escoles “perquè no esdevinguen guetos”.
Jordi Jordan, de Movem, va apostar per buscar una proposta de consens sobre una hipotètica zonificació a la ciutat, que té en este punt “una assignatura pendent”.
L’alcaldessa, de Junts per Tortosa, replica tot just que no hi ha consens al voltant de la zonificació -començant per les direccions de les escoles- perquè per la disposició dels centres -tots els concertats estan a la mateixa banda de riu-, seria molt complicat equilibrar-la. També ha explicat que fins i tot el Consell de Pobles (Jesús, Campredó, Bítem, Vinallop i els Reguers) ha rebutjat per unanimitat una primera zonificació per pobles, en favor de la llibertat dels pares a triar: “No parlem només d’ubicació i de pública o concertada, sinó de models educatius diversos fins i tot dins de l’escola pública”, defensa Roigé, que recorda que “mai havia passat” que tantes famílies quedessen fora fins i tot en segona opció i reclama les solucions imminents que planteja la plataforma i que l’equip de govern (Junts i PSC) també ha demanat a Educació.
La plataforma és conscient que potser calen solucions estructurals, però posa l’accent en el fet que ells necessiten una solució immediata este estiu, en forma de mesures correctores que “ja s’han adoptat altres vegades o en altres ciutats”.
