Amb molta raó, el regidor Paco Vallespí ha manifestat que el funcionament del nou pàrquing per a més de 250 vehicles que en uns mesos es tindrà a centre de Tortosa en terrenys en desús de l’estació ferroviària ha d’estar dirigit a la rotació, no a l’estacionament fix com ha passat amb l’inaugurat fa dos anys en espais també de l’estació. És tasca inútil tant pels propis tortosins com per a ciutadans de la zona que van a Tortosa i volen deixar el seu cotxe cercar una plaça lliure en aquest darrer lloc d’aparcament, perquè la major part de les places estan permanentment ocupades per vehicles que no es mouen en setmanes.
El nou aparcament ha de ser un instrument que contribueixi a ajudar al comerç, on puguin deixar els seus vehicles aquells que volen comprar, o fer una gestió, o visitar la ciutat. Avui aparcar a Tortosa és un maldecap, per la pràctica impossibilitat més enllà d’anar a l’extrem nord, al parc firal de Remolins, o al sud final, a baix del pont del Mil·lenari. Això en una ciutat allargada dona imatge de les distàncies.
L’Ajuntament haurà de decidir la forma en què es pot aconseguir amb eficàcia la rotació de vehicles en el nou pàrquing, sempre en l’intent d’afavorir el ciutadà en general, i el comerç o el turisme de manera més concreta. Hi ha ciutats on algunes zones d’aparcament són lliures de pagament les dues primeres hores, altres on és molt barat però es paga des del primer moment, alguns en què una part de les places poden ser de persones abonades amb preus econòmics per ser empleats dels propis comerços, etc. Tanmateix, en el cas de Tortosa, pot complementar-se amb el pàrquing soterrani de la plaça d’Alfonso.
Ajudar al comerç és una necessitat apremiant. Tant l’enquesta que conclou que Tortosa ha perdut pistonada com a ciutat comercial, cosa que tots sabíem, com el fet que en uns pocs anys una quinta part dels comerços han tancat les portes ho posa més en evidència. En sentit invers, que redueix el pessimisme, tampoc s’ha d’oblidar el pes comercial que representen les instal·lacions de gran superfície que hi ha a les entrades de la ciutat on acudeixen una bona part de compradors locals o forasters.
Cal un replantejament del comerç dels carrers de la ciutat. Ha anat a la baixa i, que ningú s’enganyi, encara hi anirà més, com a mínim en nombre d’establiments. No és una tendència només local, sinó d’arreu. Les noves formes de comercialització, de manera especial el comerç electrònic, són gran competència i ho seran encara molt més, degut al canvi d’hàbits, als preus més baixos i a què la població jove es mou bé amb les noves tecnologies. Els preus per aquesta via acostumen a ser sensiblement més econòmics i t’ho porten a casa. Una altra competència és el fet que quan es vol adquirir quelcom una mica especial, una part de la població ho vulgui fer als centres comercials de grans ciutats, on avui en dia es desplaça sovint i amb facilitat. I també és real que a molts pobles s’han instal·lat comerços, i que hi ha ciutats de l’entorn que s’han espavilat més.
Cal una renovació del comerç que han de fer els propis comerciants. Si el comerç electrònic és un hàndicap, també pot ser una gran oportunitat. No cal tindre seu a una gran capital, sinó que des d’un poble fins i tot menut es pot comercialitzar arreu del món en igualtat de condicions. Qui no evolucioni es veurà obligat a tancar.
I un detall no menor per a les autoritats. L’enorme quantitat de locals comercials que van quedant buits han de tenir sortida. A algunes ciutats s’ho plantegen seriosament. Convertir molts d’ells en habitatges. Òbviament, amb els canvis de qualificació, obres d’adequació, etc. Poden ser un element important per a lluitar contra el greu problema de la manca d’habitatge que pateix una bona part de la població, en especial els més joves. I, d’una altra banda, i no només per estètica, és molt millor que siguin habitatges que no veure carrers abans comercials amb una gran part de les reixes tancades i amb rètols d’“Es ven” o “Es lloga”. Dona una immensa imatge de decrepitud, de decadència.
