Aquells que em coneixen saben que sempre que parlo de temes econòmics del territori ho faig en un sentit ampli i apujant la mirada per sobre del localisme. Molts m’han sentit explicar sovint la meva visió des de l’experiència personal amb la mateixa anècdota: jo soc enginyer industrial i extreballador de la Lear Corporation, com molts recordaran, situada a Roquetes. Quan Lear va cessar la seva activitat, l’afectació no va ser tan sols per a Roquetes, va tenir una afectació tremenda per a totes les Terres de l’Ebre, amb la pèrdua de més de 1.000 llocs de treball, perquè som un territori menut, de 180.000 habitants i, a Lear, hi treballava gent de Roquetes, Paüls, Deltebre, Amposta, la Ràpita…, de tot arreu.
Aquell tancament va suposar la injecció de 10 milions d’euros com a fons de reindustrialització que, independentment que on van caure van anar bé, poc van representar de reindustrialització, i van ser més aviat un repartir recursos pel territori sense cap visió col·lectiva ni de finalitat efectiva. I alguna cosa havíem d’aprendre d’aquestes dues situacions, i és que no ens pot tornar a passar, no podem abandonar la visió de territori, això sí, aprofitant sempre la idoneïtat de cada lloc per explotar al màxim les oportunitats que hi podem tenir.
I parlant d’oportunitat, els darrers mesos hem pogut comprovar com a les Terres de l’Ebre es comencen a moure coses que mai s’havien mogut, algunes per a les quals hem treballat molts anys; i ara ens han agafat, si m’ho permeteu, amb los “pixats al ventre”. Un exemple clar n’és l’esclat del turisme familiar, de paisatge, sostenible, gastronòmic…, tot aquell pel qual ens havíem estat trencant les banyes per fer-lo possible i que ens ha arribat quan menys ens ho esperàvem. Ara, que ja el tenim aquí, toca treballar-lo de forma conjunta, no podem permetre’ns no donar sortida als reptes comuns que tenim. Un exemple d’aquest treball, i segurament la punteta d’allò que hem de fer, l’hem aconseguit fer en la projecció dels espais pedalables que recorren el territori, amb la Diputació de Tarragona, presentant a fons europeus un ambiciós projecte que potenciarà encara més aquests actius i que és una oportunitat per treballar les Terres de l’Ebre com un destí turístic comú.
Però no només hem vist créixer l’interès com a destinació turística; paradoxalment, també els darrers mesos s’ha produït un important degoteig d’implantacions i creixements empresarials de diferent calat per a municipis de les Terres de l’Ebre, la darrera, de la multinacional austríaca Kronospan, amb una inversió de 200 milions d’euros a Tortosa i vinculada a un model de creixement del territori que fa anys que defensem: l’economia circular. Aquesta darrera comunicació se suma a d’altres que s’han anat produint al territori, com Florette (sector primari), també a Tortosa; Freshly Cosmetics, a Gandesa; Nath i Probodelt, a Amposta; l’anunci de 3.5 milions d’euros, a Godall, per a una planta de producció de Biometà; la venda de 77.000 metres de terreny industrial, també a Amposta; la inversió de 3 milions d’euros de Nomens Food, a Deltebre; o l’ampliació de Saica Pack en 9 milions d’euros, a l’Aldea. Aquests són tan sols alguns exemples als quals estic convençut que es podrien incorporar iniciatives de què no tenim coneixement i que de ben segur són importants o bé estan en procés de cristal·lització, de les quals els darrers mesos tindrem coneixement, i que en definitiva només volen ser una mostra d’allò que a poc a poc estem aconseguint: un creixement important i, sobretot, alineat amb un model de desenvolupament que fa anys que estem defensant en turisme, sector primari, industria, comerç… Les Terres de l’Ebre estem en un moment important per al nostre desenvolupament, m’atreviria a dir que en un moment dolç, i hem de ser capaços d’afrontar-lo sense perdre una visió col·lectiva i, sobretot, de model sostenible, i entendre que quan una cosa és bona per a una ciutat de les Terres de l’Ebre, quan una empresa s’implanta en una ciutat de l’Ebre, sigui quina sigui, és una molt bona notícia!!
