Quan la setmana passada en aquest mateix setmanari el metge Roger Pla, antic director gerent de l’ICS a les Terres de l’Ebre (2008/2011) ens i es plantejava la pregunta sobre la conveniència de remodelar l’actual hospital Verge de la Cinta o fer-ne un de nou, vaig pensar: “bé, és prou assenyat que algú que en sap del tema sigui prou valent i honest per posar damunt la taula un tema que ens afecta a tots i que no haurien de decidir, unilateralment, uns que xafen les nostres terres de tant en tant i, amb més freqüència, quan s’apropen les eleccions”.
No només en política, sinó també per a molts altres àmbits de gestió existeix un principi, el principi de subsidiarietat, que millora notablement la gestió i els resultats d’aquesta. Aquest principi ve a dir que les coses que es puguin solucionar des de un àmbit més proper no cal “resoldre-les” des de fora o des de àmbits més allunyats.
És seguint aquest principi que em pregunto si algú ha consultat l’opinió de les Terres de l’Ebre i, sobretot, dels seus professionals sanitaris a l’hora de presentar un projecte com el que s’ha presentat i, suposo, pagat .
La qüestió ve de lluny, anterior a la data a la qual fa referència el doctor Pla, en parlar d’un avantprojecte d’un nou hospital a Tortosa. L’any 2006 era jo el responsable de sanitat a l’Ajuntament de Tortosa, fou llavors quan Marina Geli, amb motiu d’ un sopar de l’agrupació socialista a les Terres de l’Ebre a Paüls, anunciava la construcció d’un nou hospital a Tortosa. Dies després, en el llindar entre Roquetes i Tortosa, es posava un cartell anunciant la ubicació i futura construcció de l’hospital… només hi ha el cartell.
Des d’aquella promesa incomplerta han passat 14 anys, han passat també consellers/res i governs diversos, s’han fet i pagat nous projectes que no s’han executat, mentre el problema, amb el pas del temps, s’ha anat agreujant.
Fa uns dies, Lluís Salvadó, en un mitjà de comunicació de les nostres terres afirmava que “Tothom és conscient que no hi ha prou recursos per fer un nou hospital a l’Ebre”. No voldria entrar en la disquisició del per a què sí que hi ha recursos i per a que no, ni tampoc en quins llocs es faran nous hospitals i en quin altres “només” arribem a la remodelació. Només vull recordar que el partit del qual forma part el senyor Lluís Salvadó -ERC- era un dels tres que constituïen el govern de la Generalitat l’any 2006 quan aquest mateix govern va prometre el nou hospital a les Terres de l’Ebre.
No soc sanitari i les meves opinions tenen el valor que tenen, voldria que altres que coneixen millor i de més a prop la realitat puguin dir-hi la seva, com bé ho ha fet el doctor Pla, i entre tots/es esbrinar què es el més convenient per a la millora de la qualitat sanitària i assistencial a les nostres terres.
Segons la meva opinió a les Terres de l’Ebre necessitem un nou hospital, un hospital que s’adapti a les noves maneres d’entendre i d’exercir la tasca sanitària, un hospital referent al territori, que respongui a les necessitats dels seus pacients i usuaris (un 65% d’arreu de les Terres de l’Ebre), amb una ubicació que no hipotequi la ciutat, d’accés fluid i proper a vies de comunicació per afavorir , quan sigui necessari, el trasllat urgent de pacients a altres centres hospitalaris.
Parlar d’un nou hospital no és parlar només de metges, pacients i salut, que ja és molt, és parlar també i molt de territori. Un nou hospital ofereix noves perspectives que poden afavorir la incorporació de nous metges i metgesses atrets per un projecte engrescador i possibilitar que determinades especialitats no estiguin mancades dels respectius professionals. Vetllar i assegurar una bona oferta sanitària i educativa és fonamental per al futur desenvolupament del país. Un país que volem territorialment equilibrat i sostenible. La construcció d’un nou hospital que pugui garantir la millora assistencial i de salut per als seus usuaris és caminar en aquesta direcció. No ens podem acontentar amb “pedaços” ni admetre el possibilisme de l’“això o res”, fa massa temps que esperem.
Aquesta actitud possibilista que representa l’oferta del nou projecte de remodelació és el que jo rebutjo, i, ho faig perquè penso que aquest nou projecte, si esdevé realitat, acabarà hipotecant la necessària construcció d’un nou centre hospitalari a les nostres terres.
Durant cinc anys vaig ser director de l’Institut “Joaquin Bau” -ara Institut Dertosa -, un edifici ja vell, amb notables mancances i en el qual les distintes administracions han anat invertint curs sí, curs també, diners i més diners sense que hi hagi una millora estructural, tot i evitar el seu progressiu deteriorament. Sovint jo i altres companys ens hem preguntat si no fora millor, més econòmic i profitós la construcció d’un nou edifici, d’un nou Institut… no hi havia diners. També en el Verge de la Cinta s’hi ha invertit diners i més diners, i, com en el símil del cotxe, reparacions i més reparacions. El cotxe, però, “s’ha fet vell” i per més diners que ens hi gastem no el farem nou. Haurem de decidir, o fer més reparacions o comprar-ne un de nou.
L’actual hospital ja ha complert la seva funció, la seva ubicació fa problemàtica i difícil una remodelació exitosa que pugui garantir a curt i a llarg termini una millora en el servei i en l’oferta assistencial per a les Terres de l’Ebre. Hi ha qüestions no resoltes en el projecte (es diu que hi hauran més places d’aparcament, però no es parla de les que es perden, no es parla del que passarà amb el dipòsit d’aigua, ni què pot passar si amb les obres hi ha alguna troballa arqueològica, no es soluciona el pas per la ciutat de matèries perilloses, no es valoren els entrebancs que suposen els anys de construcció, ni es millora l’accés amb vehicle). És clar que “el paper tot ho aguanta”, però, siguem seriosos i exigents a la vegada: necessitem el que altres necessiten, volem el que altres volen. El sur también existe.
