Oh! Europa

Dagoll Dagom va portar a TV3 la sèrie d’aquest nom l’any 1993, quan l’estat espanyol encara no havia entrat a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) dels dotze membres, com es deia llavors l’actual Unió Europea (UE). Recomanable recuperar la sèrie a 3Cat i somriure amb frases enginyoses per retratar els tòpics, com les de la valenciana: “me l’imaginava més gran”, davant dels monuments emblemàtics de cada país.

Trenta-un anys després ens toca escollir de nou els representants al Parlament de la Unió, ara integrada per 27 membres, en procés d’ampliació i també en una cruïlla delicada, per l’avenç del feixisme, que pot arribar a esdevenir la segona força. Recordem que fa cent anys Hitler va publicar la seua obra Mein Kampf, (La meva lluita), que va suposar l’inici del creixement del seu lideratge, després de sortir de la presó per haver intentat un cop d’estat. Anys més tard, mentre havia estat canceller, va guanyar les eleccions. L’espòiler el coneixem tots. I és una obra que no cal repetir.

Diumenge mos toca votar de nou. Fa un any ho vam fer per escollir els representants més pròxims, els ajuntaments; ara els tocaria donar comptes del primer any de govern. També el 23 de juliol n’hi va haver d’espanyoles, i el 12 de maig d’autonòmiques. Les del dia 9 de juny són molt importants.

La política ara com ara, i ho hem vist a la campanya en la qual s’ha parlat poc de programes, és més un joc de poder i no d’acció ciutadana. Els ciutadans decideixen programes polítics, i els polítics els duen a terme; això és la política. Quan una administració no és capaç de garantir la normalitat d’un servei bàsic, aquesta administració és inútil i els seus responsables són uns inútils; això pot servir per a reflexionar demà, a la vista de les protestes recents dels pagesos, per exemple.

Europa cada cop és més determinant en les nostres vides. En total Europa manté oberts 22 expedients sancionadors a Espanya, que encapçala el rànquing dels 27 i també abandera les infraccions ambientals de la UE: residus i abocadors, gestió de l’aigua, protecció de la natura. A més, també ha avisat a l’Estat perquè ha de transposar la directiva europea que es va aprovar a finals del 2022 i que pretén garantir un nivell mínim d’imposició a escala mundial per a grans empreses multinacionals, corregit a correcuita amb l’aprovació d’aquesta setmana al Consell de Ministres.

“La justicia social es aberrante”, va dir Milei a la internacional ultra a Madrid, on es van trobar els feixistes el diumenge 19 de maig. Veure l’extrema dreta volent desfer la UE, negant el canvi climàtic, cridant a acabar amb les polítiques progres i verdes, aquests seran els nous fronts de batalla de l’ultradreta, a més de la militarització de la UE i les polítiques de migració… Hauria de servir per entendre que anar a votar diumenge és important.

El 24 d’abril passat Parlament Europeu va designar el corredor mediterrani com una de les nou xarxes clau d’Europa perquè estigui completat abans del 2030. Ho van votar els eurodiputats en el ple d’Estrasburg (amb 565 vots a favor, 37 en contra i 29 abstencions), que també van incloure en la mateixa categoria el corredor atlàntic i la connexió entre la Mediterrània i els països escandinaus.

D’aquests 37 vots en contra, 12 en són del PP espanyol, que s’ha desmarcat de la resta del Partit Popular Europeu. També han votat en contra els quatre eurodiputats de Vox, els cinc de Podem, el d’Esquerra Unida, i la del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). Segurament que van votar en clau espanyolista, és a dir “contra Catalunya”, perquè per exemple Podem es desganyita parlant que el tren és sostenible. Ja tenim clar a qui no s’ha de votar.

Tomas Carot
Tomas Carot
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 2 =

Últimes notícies