Em ve al cap la cançó del cantautor Víctor Manuel “A dónde irán los besos que no damos” i em pregunto on aniran a parar les promeses incomplides que ens promet la política. Poder a un baül dels records de cada un dels grups. Poder soterrades o cremades per no deixar rastre. Com diu la cançó “Bailando con la orquesta, prometimos no olvidarnos” Però amb el pas del temps s’obliden fins i tot els amors de joventut.
Estem immersos en plena campanya electoral i és hora de donar el millor de cada un dels colors polítics. Alguns dels bàndols polítics amb afany de millorar el benestar del ciutadà prometen actuacions que no sempre està a les seves mans. Ja que són estaments per dalt de la política qui tenen l’última decisió. En les darreres setmanes ens han presentat als seus equips humans, alcaldables, portaveus, etc. Uns molt preparats per treballar juntament amb el poble, i altres no tenen, ni han tingut mai la predisposició a treballar per al veïnat. Poder busquen altres gratificacions. Així que, part d’aquestes promeses es queden al Limbo.
La creativitat, enginy i imaginació per robar-nos el vot pot arribar a límits que superen el sentit del ridícul humà. En l’àmbit internacional recordo a l’orador Chavez o l’expresident Trump amb les seves excentricitats. La Colau amb els seus Tiktoks i no podem ser menys a les Terres de l’Ebre on la inventiva com, el Michael Jackson de la Ribera d’Ebre o el Rocky Balboa de Tortosa. Aquest ressorgiment no sabria dir si és més propi d’un partit polític o d’un grup de teatre. Tot sigui pel vot!
Vull dir-vos que jo no votaria mai a un candidat que per guanyar el vot es dirigeix a mi amb una disfressa d’un personatge de pel·lícula com Rocky Balboa, Superman o el Jocker. L’art de la política l’entenc com una activitat on la serietat ha de ser primordial. La gestió de la comunitat no dona peu a ser burlada i s’ha de tractar al votant amb molt de respecte. Aristòtil, un dels pares de la política s’estiraria els pèls de veure aquesta posada en escena.
Redirigint altra vegada la temàtica del títol, en cap moment parlo de promeses sobre rebaixes fiscals als autònoms, acabar amb les transmissions patrimonials, millorar la seguretat ciutadana o transparència econòmica. Aquestes prometences ja van implícites cada quatre anys als programes electorals.
Em refereixo i en faig èmfasi a les prometences com ara, si feu memòria, al partit que va plantejar un parc temàtic del Renaixement al Castell de Tenasses, barri de Remolins molt abans de la crisi del 2008. Us imagineu un Port Aventura a Remolins?
O també la promesa de l’Elvis Presley de Reus que al seu programa hi constava la instal·lació d’un gran follòdrom municipal al Palau de Fires de la ciutat.
Acabo aquesta opinió amb una petició, ens han de dirigir uns polítics amb les coses clares, amb ganes de treballar per la societat, amb un sentit del comú, empatia i sobretot amb els peus a terra. La població, tenim a les nostres mans el nostre futur a dins al sobre.
