La Comissió de Govern de la Diputació de Tarragona, formada per 10 membres, tindrà tres ebrencs. Són Lluís Soler, l’alcalde de Deltebre que es convertix en el gran referent polític del territori a l’ens supramunicipal en ser també el vicepresident segon i el president del Patronat de Turisme; l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs com a vicepresident tercer i probablement una important àrea de govern, encara per concretar oficialment; i l’alcalde de Paüls Enric Adell, que es confirma com un polític en auge dins d’Esquerra, partit que tindrà la presidència en la figura de la reusenca Noemí Llauradó.
Soler, tot i ser l’únic diputat provincial ebrenc del seu partit, ha assolit quotes de poder territorial fins ara per explorar amb la tutela d’un Patronat de Turisme que gestiona un pressupost de vuit milions d’euros i que, sense desatendre la marca Costa Daurada, sembla obvi que té més marge de millora i recorregut amb la marca Terres de l’Ebre, que és bo recordar que té la segona Reserva de la Biosfera de Catalunya.
En general, la Diputació gestiona un pressupost gens menyspreable de més de 150 milions d’euros, amb àmbits d’influència importants com el turisme, carreteres, cultura, ajuts a la recerca i a la gestió i administració dels municipis més petits…No podem dixar de remarcar que s’ha perdut una ocasió evident de presidir-la per primera vegada per part d’un polític ebrenc, tant era el partit, i això s’ha de lamentar i si convé denunciar. Però un cop la candidatura d’Adam Tomàs no va prosperar i ERC va optar per una figura més directament vinculada al pacte nacional amb Junts Per Catalunya, el que toca ara és reclamar que, molt més enllà dels personalismes, les Terres de l’Ebre comencen a ser beneficiàries de noves dinàmiques tant inversores com descentralitzadores, i si és necessari o viable competencials, perquè podria ser el moment d’explorar la delegació d’alguna competència cap al territori, sense perdre de vista que es tracta d’una administració estatal i que això no serà fàcil. ERC de l’Ebre, en previsió que finalment no podria lligar la presidència per a Tomàs, ja ha anat sostenint que l’important és el què i no el qui. Ara és l’hora de concretar-ho.
