Pagar i no callar

Estem en plena campanya de recaptació d’impostos de la renda de les persones físiques, i també a punt d’entrar en campanya per a les eleccions locals de diumenge 28. Acabarem el mes potser amb nous mandataris municipals. Per tant, tenim l’oportunitat d’escollir a qui millor ens represente.

S’ha d’acabar en això de pagar i callar, que és el que passa sovint: els candidats que abans d’explicar projectes no donen comptes de la seva acció de govern, els hem de considerar sospitosos habituals. No hem de callar, sinó exigir explicacions, perquè tot es fa amb els nostres impostos.

Som ciutadans, no súbdits, però vivim en una monarquia hereditària de la dictadura, i a la qual mantenim amb els nostres impostos, sense que doni comptes de com se’ls gasta, i sense transparència del cost real de la casa reial.

Amb els nostres impostos paguem els polítics que ens governen, i que són incapaços de trobar una solució política al conflicte de Catalunya amb l’Estat. Un altre exemple, a TV3 la publicitat electoral que fa Espanya és originàriament en castellà (traduïda per la nostra): tota una falta de respecte per la nostra llengua, reconeguda a la Constitució.

És clar que tenim jutges que fa més de quatre anys que tenen el mandat caducat, i segueixen manant sense que passe res, tot i que els paguem natros; on són els policies que ens van fotre tantes hòsties per posar urnes per ara treure’ls de les poltrones que ocupen il·legalment? Uns policies que també paguem.

Tots aquests massa arrenglerats amb la dreta i la dreta extrema, que reclama oblidar el franquisme mentre encara remou ETA, que fa un lustre que ja ha desaparegut totalment. Els manifestants contra el trasllat de les restes de José Antonio Primo de Rivera van entonar el “Cara al sol”, l’himne falangista i van trencar fàcilment la barrera policíaca enfrontant-se als agents, que van utilitzar les porres de forma, podríem dir-ne afectuosa. Total tres detinguts, segurament que cap processat.

Molta memòria històrica, però els republicans enterrats a Cuelgamuros (l’antic Valle de los Caídos) encara hi són. Amb els nostres diners paguen tot això, i els religiosos que ho aguanten i que impedeixen qualsevol acció.

Ja que parlem de l’església, el govern d’un estat que és aconfessional, en lloc d’obligar a l’Església catòlica a pagar l’IBI, i acabar així amb els privilegis seculars d’aquesta institució, ha decidit estendre el privilegi a la resta de jerarquies religioses presents a Espanya. Ja ho veieu: som tots iguals! I ningú dona explicacions! L’església fa campanya publicitària demanant posar la creu a la declaració de la renda en benefici seu, i si no la poses no se’ns informa d’on van els diners; és clar que tampoc ho fa la jerarquia catòlica, ja que només una part (menys del 25%, segons la memòria feta pública) va a les entitats benèfiques i no es diu el que va a pagar el silenci dels religiosos pederastes.

Dels nostres impostos, no podem fer objecció fiscal a la part que va destinada a comprar armes, que puja cada cop més.

Paguem tanta gent incapaç de prendre decisions d’avant l’emergència climàtica, i ho veiem ara amb l’aigua… potser quan a l’estiu no trobem fruita i verdura, i potser no hi haurà ramats perquè no s’han pogut regar els ferratges, acabarem menjant «turistes a la brasa», la collita per excel·lència.

També els impostos serveixen per a finançar les infraestructures. La vergonya dels trens, que no té aturador, i cada cop és pitjor el servei. Potser els principis de l’autogestió (ni amo ni patró, autogestió, proclamaven els anarquistes) acabaran esdevenint la millor manera de solucionar les coses.

La proximitat dels governs locals, després de l’àmbit comarcal i supramunicipal, el govern de la Generalitat, i finalment l’estatal, posa en evidència la necessària gestió més pròxima dels diners públics, i la necessària participació ciutadana en els pressupostos. També retre comptes de tot allò que s’ha promès en els pressupostos, i donar explicacions del què s’ha executat, però també les raons del per què no s’ha fet el promès o anunciat.

Tomas Carot
Tomas Carot
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 1 =

Últimes notícies