ENTREVISTA // La pandèmia ha generat més feina al seu sector.
Les empreses consolidades en sectors estratègics han vist créixer la seua facturació i han aprofitat per a invertir més en màrqueting digital. Però no oblidem que estem en una crisi i molts altres negocis, com els vinculats al turisme, han quedat tocats.
Molts han entès que no poden perdre més temps per fer la migració al món digital.
Hi ha comerços que han hagut de tancar la botiga física i s’han passat al canal en línia de manera precipitada. Però el món digital és on l’economia d’escala té major potència. Vendre aquí és molt més difícil si no tens prou múscul per a enfrontar-te a gegants com Amazon.
No comprar a Amazon és el que ha de salvar el comerç de proximitat?
Un de cada dos paquets en distribució és d’Amazon. El consumidor decideix la compra basant-se en tres condicionants: conveniència, preu i catàleg. I Amazon els compleix tots tres.
Però és complicat posar portes al camp.
Cert. Si no és Amazon, ho farà un altre.
Hi ha comerços que s’hi alien.
I els dona més visibilitat. Però els imposa comissions elevades i els treu independència. És com una mena de segrest.
Quina és l’estratègia, llavors?
Si controles tot el procés, des de la fabricació a la distribució, tens opcions. Però si l’únic que vols és ser un distribuïdor més al mercat en línia, has de disposar de molts recursos. Per a jugar a les grans lligues, calen grans inversions.
Al comerciant li recepta creativitat i sentit comú, més que no pas grans canvis.
Les xarxes socials, el correu electrònic o, fins i tot, Whatsapp, et poden permetre mantenir el contacte amb el teu client si el canal físic està de baixada.
S’acabarà anar de botigues pel carrer?
No es pot tenir tot. No podem pretendre comprar en línia i després tenir els carrers plens de botigues. Aguantaran les grans franquícies, que poden fer economia d’escala, i els comerços que treballen de manera intel·ligent el canal en línia.
El comprador també ha de tenir destreses.
És increïble la capacitat de la gent per a assolir competències digitals. Fins i tot persones de més edat.
Molta gent gran se sent exclosa en considerar-se analfabeta digital.
És un error. Ma iaia va morir amb 100 anys i sabia mirar imatges en una tauleta. I els meus pares, amb més de 80, es mouen bé amb Whatsapp. Els dispositius mòbils són cada vegada més intuïtius i les interfícies de veu, com Alexa, ens faran més fàcil relacionar-nos amb la tecnologia.
Amazon, Google, Twitter, Facebook… Tot serà igual en el futur?
És important el que facen els governs.
Major regulació?
El principal, que dixen els paradisos fiscals i paguen impostos als països on treballen.
Els algoritmes han canviat la nostra manera de comprar, i de viure. De debò ens fan la vida fàcil?
Això ens volen fer creure. No hem d’oblidar que al darrere hi ha empreses que tenen com a objectiu guanyar diners. Intenten enganxar-nos i ens generen necessitats que no tenim, fins al punt de fer-nos viure en una bombolla d’informació. No tens llibertat per cercar i navegar sense filtres.
Com puc enganyar Google?
Molt complicat. Si no vols que ningú et controle o manipule, potser l’única opció és canviar de vida.
Tot plegat, polaritza el missatge polític.
Tots vam veure què va fer Trump el 2016 amb les bases de dades de Facebook. Si t’agrada una tendència política, cada vegada rebràs continguts més semblants. La teua mirada sobre la realitat s’acostumarà i seràs fàcilment manipulable.
Això és aplicable a escala local?
El canal digital et permet segmentar moltíssim. I sí, també manipular en un petit territori.
En un tema controvertit, com els bous a l’Ebre, com poden modular el discurs els polítics?
Amb el màrqueting digital ho tenen molt fàcil si dixen de banda l’ètica. Un mateix polític pot donar un missatge protaurí i antitaurí simultàniament en funció del segment a qui s’adreça.
Aquells a qui no agrada ensenyar-se a les xarxes comencen a ser sospitosos?
Cada vegada hi ha més gent que hi fuig. Però avui, no tenir mòbil, Whatsapp o no estar en xarxes socials pot donar una idea de persona asocial, perquè estàs evitant el nou estàndard de relació.
El teletreball sembla la solució a tots els mals. Alguns ja advertixen que la pèrdua de contacte humà ens farà menys creatius.
No podem generalitzar. A la meua empresa fa anys que teletreballem. Altres fan una fórmula mixta. I n’hi ha que s’hi resistixen. Teletreballar permet conciliar, equilibra els territoris i és mediambientalment positiu. Els estudiants, a més, estic convençut que continuaran amb un model híbrid; i és bo que així siga, perquè és el que es trobaran en el món laboral.
Twitter o Facebook han de poder censurar?
Han silenciat Trump per la pressió social, no per voluntat pròpia. Les accions de Twitter van caure un 12% l’endemà. Fer callar Trump ha dut els seus seguidors a la xarxa sense censura Parler. Per tant, el problema continua sent-hi. La censura mai no és la solució. Millor donar eines a la societat per a discernir entre veritat i mentida.
Com garantim la nostra privacitat a internet?
És gairebé impossible. Això preocupa sobretot les generacions més grans. Als jóvens els importa menys la seua privacitat. Fa temps que hi han renunciat.
