Ja hi tornem a ser. Ara fa un mes, el Consell de Ministres va aprovar el macroprojecte Cluster Maestrazgo, de 21 parcs eòlics (125 enormes molins) que afectaran 71.000 hectàrees de bosc de la província de Terol, gairebé mil de les quals desforestades, que suposaran una tala calculada en dos milions d’arbres, 173 quilòmetres de línia d’alta tensió i la construcció de 360 km de carreteres i camins.
Visca la “Transición Energética”, la lluita contra el “cambio climático”, contra el “despoblament rural” (España Vaciada), a favor dels “Fondos Verdes” de la Unió Europea i tota la requincalla retòrica, abstracta i interessada amb què s’encobreix l’operació de gran dimensió econòmica de l’empresa de renovables Forestalia (biomassa, eòliques i solar), creada en 2011 per Fernando Samper (Saragossa, 1964), després d’haver estat conseller delegat de l’imperi carni fundat pel seu pare, amb gran activitat exportadora, de la mateixa manera que ara s’exportaran, a través d’autopistes elèctriques (les MAT, Molt Alta Tensió), els milers de megawatts eòlics i solars, produïts a l’Aragó, cap a la Rioja, Castilla-León, País Basc, País Valencià i… Catalunya, a través de tres grans ramals, els del Pre-Pirineu, els de l’horta de Lleida (Alcarràs i altres, on la pagesia ja s’està enfrontant a projectes semblants) i els del prelitoral (Terra Alta, Ribera, Priorat, etc., fins a l’àrea de Barcelona).
Ja no hi ha, com es deia fa quaranta anys, “desequilibri territorial”, sinó que, adoptant (sovint per força, i malgrat les resistències comarcals) el “model” general de concentració, tot el país ja està al servei d’aquest immens bulldozer depredador. Qui el governa? Barcelona, Madrid, Brussel·les? Tots alhora i sembla que molt coordinats contra la vida, la terra i la gent.
El senyor Samper és un “pioner” de la destrucció ambiental i econòmica dels pobles ja depauperats: dels purins dels porcs, afectant les aigües subterrànies, a les energies renovables (concentrades a les perifèries agràries), justificades ara amb la gran excusa del “canvi climàtic”.
En el súmmum del cinisme, el govern d’Aragó ha anunciat que podria recaptar fins a 50 milions d’euros per dos impostos que gravaran l’activitat de les màquines eòliques i solars, que es dedicarien a “lluitar contra el despoblament” i a “impulsar el desenvolupament econòmic de les entitats locals que es vegin afectades per aquests parcs”.
L’alternativa ecològica, abandonada?
El que són les coses: fa quatre anys, el 2020, abans i després dels dos mesos de confinament per la pandèmia de covid (que, per cert, uns investigadors japonesos, avalats pel govern, han demostrat que totes les variants de la covid-19 van ser creades en laboratoris biològics i alliberades com a part d’un pla, justament, de “despoblació” mundial), doncs, el 2020, com deia, el biòleg valencià, Ignacio Jiménez, amb llarga experiència de conservació i restauració natural i de desenvolupament rural a l’Amèrica Central i del Sud, va presentar i difondre, precisament en aquesta extensa àrea ara amenaçada, l’anomenada Iniciativa Maestrat-Els Ports, que comprenia territoris dels Tres Regnes (Aragó, Catalunya i València), una regió de més de mig milió d’hectàrees (el 58 % de les quals dins la Xarxa Natura 2000, amb la part catalana declarada Parc Natural dels Ports, el 2001), habitat el conjunt global tan sols per 42.000 habitants (8 habitants per km2), amb “continuïtat ecològica i una identitat cultural compartides entre Terol, Terres de l’Ebre i Castelló”, com s’explica en el complet dossier il·lustrat de l’esmentada Iniciativa.
Pel que fa a la part catalana de la Iniciativa esmentada, el director general de Parcs Naturals de la Generalitat, Ferran Miralles, va ser-hi favorable en defensar aquesta “continuïtat ecològica i identitat cultural compartida”, però (sempre el “però”) va suscitar enorme controvèrsia i fins i tot un combat dialèctic ferotge entre diversos sectors econòmics locals i comarcals (més o menys atiats pel PP) i grups polítics, com els anticapitalistes de l’associació Maestrat Viu, d’estil diguem-ne cupaire, uns i altres opositors a la dita Iniciativa, que només va ser considerada positivament per una part de la coalició valenciana de Compromís, la Sectorial de Medi Ambient de la qual, liderada pel seu coordinador, Carles Arnal, el juliol d’aquell mateix 2020, va escriure un extens i raonat informe sobre el que qualificà d’un “desencontre incomprensible (i que ens perjudica a tots)”.
En aquest “desencontre” contribuí també la revista La Directa (24 de juny 2020), amb tres llargs articles denunciant la Iniciativa de Ignacio Jiménez, acusant-lo d’irregularitats en les seves realitzacions ambientals a Amèrica, afirmant el seu “conservacionisme neoliberal a l’Argentina”, de programar “postals de natura contra territoris vius” i, en fi, de promoure un “turisme rural massiu” com a solució al despoblament, acusacions que em desmentí personalment en una visita que vaig fer-li fa uns mesos a la seva residència d’Alcossebre (Baix Maestrat, Castelló), acompanyat per un activista d’aquests territoris, l’amic Alex Deike, Guia de Natura a la Terra Alta.
El cas és que, en el mateix informe citat, Carles Arnal, responent als detractors de la Iniciativa Maestrat-Els Ports (que curiosament, però per raons diferents, ajuntaven PP, Maestrat Viu, La Directa i una part de Compromís i del PSOE), defensava que “encara som a temps de rectificar i promoure el diàleg, perquè del contrari tots hi perdríem i, més que ningú, els qui viuen en aquestes comarques. Seria el triomf de la irracionalitat i la divisió de les forces transformadores”.
I acabava amb una frase premonitòria: “Si açò es consuma, ja sé qui estarà brindant amb xampany”. “Açò” és el macroprojecte de Forestalia, aprovat en Consell de Ministres, just fa un mes. I qui està “brindant amb xampany” és el seu president, Fernando Samper (que abans de la seva aprovació pel govern espanyol, ja havia venut aquest Clúster Maestrazgo a un Fons d’Inversió danès, el Copenhaguen Infrastructures Partners).
També va rebutjar aquest Clúster la coalició política “Teruel existe” (“Será un impacto brutal en un paisaje virgen”). Ara caldrà veure si, davant aquesta ofensiva destructora de tants espais naturals intactes, els que criticaren la Iniciativa Maestrat-Els Ports, presentada per Ignacio Jiménez (que no pretenia donar “lliçons” a ningú, sinó dialogar i reconstruir les economies locals) poden recuperar-la.
Però Samper i el seu poderós grup empresarial -a plena llum del dia- també “negociaven” fa pocs anys amb els ajuntaments de les comarques del sud de Catalunya (i moltes altres), per tal que donessin el consentiment (res no és gratis) a fi d’expropiar les terres que havien de facilitar les línies de Molt Alta Tensió (MAT) per transportar l’electricitat eòlica (sempre renovable, no faltaria més) cap als grans centres de consum, a Catalunya i comunitats espanyoles.
Com a dada significativa, en una d’aquelles “negociacions”, en concret a l’Ajuntament de Maspujols (Baix Camp), Samper anava acompanyat dels exconsellers de la Generalitat pujolista, Josep Grau (Agricultura, exalcalde de Mollerussa) i Felip Puig (Medi Ambient), tots al “servei” de Catalunya, com sempre.
