No fa gaire temps vaig publicar en este mateix mitjà dos escrits on feia especial reconeixement als professionals que directament o indirectament, fent un sobreesforç sobre el que ja és habitual, tenen cura de les persones que en les actuals circumstàncies més ho necessiten, un reconeixement que feia extensiu a les persones que cuiden persones en l’àmbit domèstic. Avui, sense oblidar tanta gent que en centres sanitaris o al seu domicili estan vivint de manera especialment aclaparadora tota la situació generada per la pandèmia, vull centrar este reconeixement en les persones que habiten en centres residencials de les Terres de l’Ebre, tant de gent gran, com de persones amb discapacitat o malaltia mental i, també, en infants i joves que viuen en centres de la DGAIA i en dones que es veuen obligades a recórrer a centres que les mantinguen allunyades de la violència masclista. Reconeixement perquè han viscut i estan vivint amb gran paciència, resiliència i valentia tots els desajustaments que la crisi ha comportat en les nostres vides. Haver de viure constantment amb l’espasa de Dàmocles a sobre, veure com la malaltia està afectant companyes i companys que conviuen amb tu, no poder rebre tant com caldria l’acompanyament i l’escalf de les persones estimades, canviar radicalment d’hàbits… és molt dur. Com també es fan difícils de suportar el patiment i la incertesa que viuen, en el seu cas, els familiars i altres persones del seu entorn vital.
Quasi no es pot dir res, només empatitzar i admirar el seu comportament i la seua actitud. I fer-ne públic reconeixement. Per això, d’una manera específica, per a fer realitat este humil homenatge, vam impulsar i oferir per a tots ells i elles l’espectacle virtual Som molt grans! (sense oblidar que uns dies abans les mateixes persones destinatàries també van poder gaudir d’un teleconcert del cantautor ampostí Noel Luna).
Quan vaig plantejar la idea inicial del que va acabar sent Som molt grans! no va costar gens que des del col·lectiu DiLLUMs d’Arts al Forn s’assumís el projecte amb entusiasme. Com tampoc va costar gens comptar amb la col·laboració entusiasta d’un grup de representants del món cultural i artístic ebrencs. Ricardo Gascón de seguida va començar a coordinar (acomboiar, com diu ell) les actuacions que podien cabre en un espectacle d’una hora que donés presència a diversos vessants artístics, i Valer Gisbert hi va donar forma a través d’un fil conductor encarnat en un llibre, un quadern de vida, on es guarden totes les emocions. De l’edició i el muntatge se’n va encarregar Rafael Ricote. I voilà!, un espectacle que incita a retrobar la màgia de la vida de cadascú, fresc i emotiu, que podeu recuperar sempre que vulgueu a dillums.blogspot.com o, directament, a https://www.youtube.com/watch?v=t4rFPW70mXk. Conduït per Meritxell Sabaté, hi van desfilant el Grup Teatral Planer, Jesús Fusté, Jesús M. Tibau, Joan Rovira, Jota Planera, Kosereta, Junior’s, La Tuna Folk, Montse Boldú, Marta Viladrich i Manel Miró, Pili Cugat i Carlos Luprián, los Quicos (acompanyats d’Èric Vinaixa, Montse Castellà i membres de Xeic! i de Pepet i Marieta), Roberto Oliván, Sheila Martín, Sílvia Panisello, Vicent Pellicer, entre d’altres, als quals també cal donar les gràcies i fer un reconeixement pel que han aportat. De fet, com tantes coses a la vida, és un joc de donar i rebre, perquè l’estona d’alegria que hem pogut aportar i les mostres d’agraïment i de satisfacció que hem rebut d’alguns dels grups destinataris són d’aquelles coses que no es paguen amb diners.
De vegades “pareix que el món va en contra teu, que tot és advers, però renaix el pols latent de la vida, de l’esperança… i sempre fa rogle i t’empeny a superar l’obstacle”, es diu en un moment de Som molt grans!, un títol que té un doble sentit que ja és tot un reconeixement i una invitació a l’autoestima i a l’apoderament de cada persona. En este sentit les valentes i grans persones que viviu als centres residencials de molts dels nostres pobles sou un veritable exemple, i us ho dic així, mirant-vos als ulls. Deixeu-me expressar-vos-ho, per a concloure, amb una de les jotes que us vam dedicar: “Sou molt valents i valentes, / i els que teniu al voltant, / les famílies, que us estimen, / la gent que us està cuidant: / gran exemple que doneu / perquè tirem endavant”. Un exemple i un estímul, grandíssimes persones!
