Amparo Moreno va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa. Després, es va llicenciar en Geografia i Història a València. Més tard es va graduar en Periodisme a Barcelona, on es va doctorar. Allí va ser professora fins que es va jubilar el 2009 com a catedràtica emèrita.
Explico tot això, no perquè vulgui contar el seu currículum, que seria encara més extens, sinó per fer constar la sòlida formació d’una persona de tracte proper i parlar seré, de la que en vull destacar la seva lluita feminista (quan ningú no ho era ni se’n parlava) i el seu treball constant periodístic i de recerca.
Amparo va començar als anys 70 treballant com a periodista (en uns anys en què fer-ho, per una dona, era poc adequat i estava mal vist) primer al Noticiero Universal i després al Correo Catalán. En aquells anys, era integrant d’un grup anomenat “Grup democràtic de periodistes”, formava part del moviment feminista, participava en vagues i reivindicacions, i, a més, es va quedar embarassada de sa filla. I, és clar, la van acomiadar. Encara que va denunciar i guanyar el plet, mai la van tornar a contractar.
Després d’aquell episodi, Amparo va continuar essent una feminista activa. Va participar en les Jornadas por la Liberación de la Mujer, a Madrid, de forma clandestina. També va col·laborar, l’any 76, a les Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona.
Fruit d’aquesta experiència, va publicar el seu primer llibre, Mujeres en lucha, El movimiento feminista en España, l’any 77.
Les seves idees feministes van fer que molts de mitjans d’aquella època li tancaren les portes, però ella va continuar la seva lluita des de la Universitat.
Quan gairebé ningú es qüestionava les desigualtats socials des d’una perspectiva feminista, quan fer-ho era arriscat i contra corrent, i no una lluita social reconeguda com actualment, ella va ser valenta i agosarada. Una pionera del feminisme històric i una lluitadora en tots els seus àmbits, també implicada en la política municipal.
Treballar a Barcelona, no la va deslligar per res de Tortosa, on tenia casa seva, al seu marit i als seus fills. Tant és així, que entre 2003 i 2007, va ser regidora per Independents per l’Ebre, encarregant-se de l’Àrea d’Informació, Participació ciutadana i Estudis universitaris.
Actualment, ja jubilada, segueix escrivint, fent recerca i col·laborant en diferents àmbits universitaris i periodístics.
A conseqüència d’aquestes col·laboracions, en començar 2025, la Universidad de la Laguna li ha atorgat el reconeixement més alt, nomenant-la doctora honoris causa per tota la seva trajectòria personal sumada als seus últims projectes: “Comunicación y periodismo para la participación ciudadana en el seguimiento y la evaluación de la gestión de los gobiernos locales” i “Metodologias y modelos de la información para el seguimiento de la acción de los responsables de los gobiernos locales y la rendición de cuentas”.
Amparo, que segueix lluitant contra un històric enfocament androcèntric de la societat, que sempre ha combatut, gaudeix ara, a més de sons fills i sons nets, d’un reconeixement per la seva dilatada i fructífera tasca.
Vagi des d’aquestes pàgines la meva felicitació i el meu reconeixement per un nomenament més que merescut per la seva constant lluita.