Planten tres mil kiwis a Benissanet per comprovar la viabilitat i rendibilitat del cultiu a la comarca

La Ribera d’Ebre ja té plantats els primers kiwis, en concret prop de tres mil arbres. És la posada en marxa de la prova pilot que Acció Climàtica i l’IRTA han impulsat per trobar un fruiter que puga substituir els préssecs i les nectarines, dos fruites dolces que s’han vist afectades en l’última dècada per la malaltia de la sharka.

L’experiment es fa en tres finques de Benissanet, prop de 3 hectàrees, i el departament hi inverteix 600.000 euros. Els primers fruits es colliran en dos anys, però la clau serà determinar la viabilitat i rendibilitat del cultiu a la comarca. El cultiu de kiwi necessita una infraestructura d’ombreig i rec que encareix la producció, una mitjana de 50.000 euros per hectàrea.

Els primers kiwis cultivats a la Ribera d’Ebre es colliran en dos anys, a la tardor del 2024. En les pròximes dos setmanes, a Benissanet es plantaran uns tres mil arbres, en tres finques que sumen prop de tres hectàrees. De moment s’ha plantat la varietat hayward, el kiwi verd, «el més estès i utilitzat», però s’ha reservat un 15% dels camps per provar tres varietats més de kiwi perquè el projecte «siga dinàmic».

A la prova pilot es van presentar fins a set finques, de les quals se n’han seleccionat tres amb criteris de representativitat dels terrenys i de la zona. Hi ha una finca en la part més alta del terme, una altra a tocar del riu i una en una situació intermèdia. També s’han escollit una on s’ha produït històricament amb producció ecològica.

L’IRTA farà seguiment del comportament de les diferents varietats a la Ribera d’Ebre: els quilos produïts, continguts en sucres i qualitat gustativa, i també el cost de producció per hectàrees. Luís Asín, cap de programa de fruiticultura de l’IRTA, ha quantificat en una mitja de 50.000 euros el cost per hectàrea de cultivar els kiwis, ja que es necessita una infraestructura d’ombreig i rec que encareix la producció.

Els pagesos reconeixen que mai s’haurien plantejat plantar kiwis a la comarca i que acabe sent una alternativa al préssec o la nectarina dependrà a la rendibilitat del cultiu. Joan Miró, administrador de l’empresa Benisuit Fruits, ha reconegut que la sharka els obliga a diversificar el cultiu. «Dependrà del calé que deixe per hectàrea, com tot. Si el preu del producte final al pagès li queda, podrà assumir el cost, però si no, el preu del muntatge de tot això és caríssim», ha assenyalat. «Ho provarem i sembla que els estudis diuen que pot ser viable. En parlarem en uns anys», ha afegit.

Diversificació

El projecte busca posar les bases per a un futur cultiu industrial del kiwi a la comarca, ja que el kiwi encaixa en les estructures de les cooperatives i empreses fruiteres de la Ribera d’Ebre i també permetria allargar la campanya de la fruita dolça, perquè se solen collir a l’octubre, quan acaba la campanya de la resta de fruites.

Els camps experimentals seran un banc de proves obert a la visita i consulta dels agricultors i es plantejaran jornades de transferència i visites a les parcel·les d’aquelles persones que hi estiguen interessades. La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, el director dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, i tècnics de l’IRTA han participat este dijous en els treballs de plantació de kiwis.

A la Ribera d’Ebre predominen els cultius d’ametlla (9.241 ha), vinya (6.036 ha), olivera (5.949 ha), extensius (889 ha) i avellana (444 ha). Quant a fruita dolça, les principals espècies presents a la comarca són el cirerer (226 ha) i el presseguer (42 ha).

Justament per l’afectació de la sharka als presseguers i nectariners, Acció Climàtica va proposar aquest experiment a la comarca. Des del 2008, la malaltia ha provocat que s’arrenquen 370 hectàrees de presseguers, a mig miler d’arbres per hectàrea, i se n’ha aïllat prop de 12.000 més. El departament ha pagat més de 7,6 MEUR en indemnitzacions, però ara ja no es poden atorgar perquè la malaltia ja no es considera plaga quarantenària. Entre els anys 2018 i 2021, s’han plantat 103 hectàrees amb cultius alternatius al presseguer i el nectariner, des de l’olivera fins a la carxofa.

L’any 2021, només es van declarar 80 hectàrees d’aquest cultiu, 19 més que el 2020. Produeixen 1.903 tones de kiwis. A Catalunya es consumeixen 3,11 quilos de kiwi per persona cada any. El preu mitjà és de 3,70 euros per quilo i el volum de negoci l’any passat va ser de 79.766 euros.