Plou sobre mullat

Darrerament m’he aficionat a seguir les estadístiques publicades pels diversos organismes oficials encarregats de recollir, editar i difondre les dades estadístiques. La veritat que sempre trobes coses interessants i moltes vegades fins i tot sorpreses, encara que aquestes últimes no gaire positives respecte al futur de les comarques de les Terres de l’Ebre. El fet és que analitzant  les dades publicades arribes a la deducció que ens espera un futur molt fosc, magre i negre. Els núvols grisos cobreixen el cel blau del territori ebrenc i l’astre Sol encara que surt a la matinada, la resplendor no recau en alegria per les terres banyades pel riu Ebre.

Per exemple, les dos darreres  estadístiques que s’han  fet públiques, les quals m’han cridat l’atenció perquè aporten alguna dada interessant sobre el nostre territori són: la renda mitjana de les poblacions de més de 1.000 habitants i l’ús per part de les llars catalanes de les Tecnologies de la Informació. La primera publicada per l’Agencia Tributària Espanyola i la segona per l’Idescat.
Respecte a la primera estadística, les dades que publica l’AETE sobre les Terres de l’Ebre fan posar els pèls de punta i omplen el ulls de llàgrimes. Només un municipi de les nostres comarques està per damunt de la mitja catalana, concretament Flix amb 29.804 euros; a prop d’aquest municipi hi ha una sèrie de poblacions, però per sota de la mitjana catalana. Tots ells amb un denominador comú: estan ubicats a l’àrea de confluència de la nuclear d’Ascó. La resta de pobles i ciutats ebrencs estan molt per sota de la renda mitjana catalana. Com a exemple paradigmàtic, trist i preocupem trobem el poble de Batea. La seva renda mitjana amb prou feina arriba a la meitat de la catalana. Però el més preocupant de tot és que entre els 20 municipis de més de 1.000 habitants a la demarcació de Tarragona amb menys riquesa econòmica divuit corresponen a pobles o ciutats de les comarques de l’Ebre. La qual cosa em fa preguntar, tenim alternativa a les nuclears? Què farem el dia que tanquin? Quin futur ens espera el dia que no estiguin? La resposta és molt clara i molt trista: despoblament, misèria  i envelliment general de la població. Almenys mentre els  poders públics i les administracions  no comencin a planificar una alternativa seriosa i competitiva en aquest món globalitzat. Mai millor dit i amb un gran sarcasme irònic haurem d’encendre espelmes per prorrogar la vida útil de les nuclears ebrenques.

La segona estadística que feia referència segurament ha degut passar més desapercebuda. Però no per això no més preocupant que l’anterior. D’acord amb les dades facilitades per l’Idescat sobre l’ús de la Tecnologia i la Informació per part de les llars catalanes, les Terres de l’Ebre, ocupen els darrers llocs de Catalunya. Així, aquesta enquesta ens diu que al nostre territori l’ús d’internet per part dels ebrencs es situa en un 80% enfront del 84% de la mitja europea, o que només el 70% dels ciutadans del nostre territori utilitza ordinadors en contraposició del Camp Tarragona que arriba fins al 79%. Davant d’aquestes dades, el tema del nostre territori comença a  ser de jutjat de guàrdia. No és que tenim un dèficit d’infraestructures viàries, i a més a més, tercermundistes, sinó que fins i tot en un dels sectors més competitius i que genera llocs de treballs  remunerats estem a la cua amb el seu ús. La fractura digital s’instal·la a l’Ebre.

El fet és que veient les dades que es van publicant una darrere l’altra sobre el territori ebrenc, només podem arribar a la conclusió: plou sobre mullat. Hem entrat en un bucle de pèrdua de competitivitat, de depressió crònica i de misèria. El nostre futur com una àrea econòmica compacta i homogènia amb creixement i amb un futur esplendorós només se’l creuen els polítics o representants dels pobles amb els seus discursos electoralistes. Hem entrat en un procés de despoblament i misèria econòmica que conjuntament amb uns dèficits estructurals d’infraestructures, no només viàries sí no també digitals, podem  afirmar que els propers anys el territori ebrenc, si no canvien les polítiques i actuacions dels nostres representants, anem convertir-nos en un territori d’ alta muntanya al costat de la mar Mediterrània.

Batiste Forcadell
Batiste Forcadell
Llicenciat en economia per la UNED
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 6 =

Últimes notícies