Esperant ésser atesos per professionals competents, el més jove del grup trenca el silenci d’entre temes i amolla la fuetada. “Sin acritud. La vostra generació no es pot arronsar d’espatlles i defugir aquest debat; no us es permès instal·lar-vos en una jubilada zona de confort i arrecerar-vos en el cinisme del frare provecte que pels quatre dies que li queden d’estada al convent s’hi ginya dintre”.
El debat no es cap altre que el rumb de Tortosa, si és que no en té, o si li cal redreçar-lo. Passat, present i futur. Passat esplendorós. Present manifestament millorable. Futur indeterminat……….
Perdoneu. La xitxarra del whats…….
Òndia!…
He de deixar el desenvolupament d’aquests conceptes i idees per a millor ocasió. El meu comunicant m’envia una foto d’un retall de premsa: “Rufián titlla de filofeixistes les plataformes que han aconseguit paralitzar la retirada del monument”. El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats lamenta que el desmantellament de l’escultura que hi ha al bell mig del riu, sobre la pilastra del desaparegut pont de la Cinta, estiga paralitzat per la decisió d’una jutgessa en connivència amb aquestes plataformes neofeixistes. Qualifica l’obra d’art de cagalló franquista. I no, no és “merda d’artista”.
La nota de la redacció incideix que el col·lectiu que va presentar diversos recursos contra la retirada està a favor de la reinterpretació del monument. Potser cal recordar aquí i ara que la reinterpretació fou l’opció majoritàriament votada per la ciutadania de Tortosa, convocada amb tots els ets i uts a una consulta popular totalment legal. Corembe, si de cas, no fa més que canalitzar i reivindicar el compliment d’aquest mandat democràtic.
Qualificant de filofeixistes les plataformes que defensen la seva pervivència reconvertint-lo en símbol de pau, el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats no només insulta a aquestes plataformes sinó que escup al rostre dels milers de tortosins que no pertanyent-hi, com jo no hi pertanyo, vàrem votar per la seva reinterpretació; per tal que, sense oblidar la bogeria que aquella guerra fratricida fou, l’àliga rapinyaire muti en colom de la pau. Altrament, mutatis mutandis, seria legitimar els qui defensen que un estatut d’autonomia passat per l’adreçador de les Corts Generals, acomplerts tots els tràmits ordenats per la Carta Magna i majoritàriament referendat pel poble, pugui ésser adulterat per la voluntat d’uns pocs.
Sovint, a una de les cantonades de la ciutat, entropesso amb aquest grafit contra la violència masclista: “No només els cops, les paraules també fan mal”. Segons el diccionari de l’IEC, feixisme és aquella forma de nacionalisme totalitari implantada a Itàlia per Mussolini i feixista fa referència a tot allò relatiu o pertanyent al feixisme, o partidari d’aquest. Avui ha esdevingut una mena de menyspreu dels qui es vanten del seu pedigrí de demòcrates pata negra vers els qui no pensen com ells, i tenen per enemics, contraris al progrés; una sentència d’exclusió i mort civil. Si fem memòria, només cal consultar les hemeroteques i la bibliografia: hi hagué un temps que titllar algú de feixista era assenyalar-lo com a mereixedor a ésser “passejat” i dur-lo a l’escorxador dels ametllers.
Pos sí, les paraules fan mal. I tant que fan mal!
