SEO/BirdLife començarà al febrer una acció pilot d’erradicació de la planta invasora coneguda com a herba de la Pampa al delta de l’Ebre. Concretament, s’eliminaran mecànicament -manualment i amb retroexcavadora- les plantes escampades en vint hectàrees afectades per l’espècie (Cortaderia selloana, segons el seu nom científic), en uns terrenys a l’antiga carretera d’Amposta a la Ràpita, abans d’arribar als Ullals de Baltasar. L’acció es finançarà a través del projecte Life Coop Cortaderia, amb fons europeus.
La planta està inclosa en el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores pels danys que provoca. L’impacte es traduïx en la modificació de l’hàbitat, amb la corresponent pèrdua d’espècies pròpies; l’increment de les al·lèrgies; el perjudici econòmic, ja que disminuïx la qualitat dels farratges de les pastures o “la pèrdua de valor estètic i recreatiu de les àrees envaïdes”, segons específica SEO/BirdLife en un comunicat. El grup conservacionista argumenta que l’herba de la Pampa es convertix en “una espècie molt perillosa per als espais protegits de la franja costanera”. De fet, està molt estesa a la costa de l’Atlàntic de la península, per exemple a Cantàbria.
No és així al delta de l’Ebre, on l’entitat considera que encara es pot detindre la invasió, que estaria en una fase “incipient”, i es pot erradicar la planta, si bé se n’hauria de fer un control permanent per la seua capacitat de rebrotar. SEO/BirdLife denuncia que fins ara ha sigut un problema “subestimat” i que actualment ja s’hi troba de forma dispersa per tot el Delta, incloent-hi zones de densitat abundant de plantes grans que “actuen com a focus de dispersió en esta zona humida de gran riquesa ecològica”. També el vent que bufa al Delta i a les Terres de l’Ebre és un factor favorable a l’expansió virulenta de la planta, ja que es pol·linitza amb el vent.
La majoria de les zones on ja s’ha actuat, amb personal i voluntaris de SEO BirdLife, corresponen a l’àrea limítrofa del Delta, en zones de conreus abandonats i als màrgens del riu: la planta també impacta negativament sobre el bosc de ribera. Les actuacions fetes fins ara han permés elaborar un mapa de la seua distribució pel Delta [vegeu imatge].
Marc Viña, coordinador de l’Oficina Tècnica de SEO/BirdLife, recorda que fa més de 15 anys que l’organització actua al Delta contra l’amenaça d’espècies invasores com l’ungla de gat (Carpobrotus edulis), el caragol poma (Pomacea maculata) o la tortuga de Florida (Trachemys scripta). “En els darrers cinc anys ens hem centrat amb més intensitat en l’herba de la Pampa”, afirma Viña, que explica a este setmanari que a partir de l’eliminació de la planta a l’àrea objecte de la prova pilot, s’hi haurà de seguir una estratègia de control de regeneració natural de la zona, perquè l’herba de la Pampa siga substituïda sobretot per canyís autòcton.
Originària d’Amèrica del Sud
L’herba de la Pampa o plomall de la Pampa és una planta herbàcia originària d’Amèrica del Sud. Se tracta d’una planta perenne, de la família de les gramínies, que fa tofes denses que assolixen sovint 1,5 metres de diàmetre, amb nombroses fulles estretes i llargues, linears i de tacte aspre. Florix de juliol a octubre i les flors s’agrupen en densos plomalls, generalment blancs, tot i que n’hi ha de violacis. Comença a fructificar a les darreries d’estiu i produïx un elevat nombre de llavors, que és el que fa que s’expandisca ràpidament.
És una planta ornamental amb un caràcter marcadament invasor, que pot arribar a ocupar grans extensions. A Catalunya sol trobar-se sobretot en terrenys remoguts, vorades de vials o conreus, però també és molt freqüent en zones de dunes i de maresma, jonqueres i herbassars humits, que poden ser riberes, zones fluvials o coes d’estuaris, com és el cas de la desembocadura de l’Ebre. La seua comercialització, transport i plantació estan prohibides per llei. La principal via de penetració al país es considera que ha sigut la jardineria, com a planta ornamental o per a fixar talussos.
En la intervenció per a detindre-la al Delta, que SEO/BirdLife vol que tinga un “potent efecte demostratiu”, se faran servir els criteris de l’estratègia transnacional de lluita contra la Cortaderia. Viñas explica que, manualment, se poden tallar els plomalls, que és el que conté les llavors, i dur-les a una planta de tractament de residus, mentre que el peu de les plantes grans s’ha d’extraure amb maquinària.