Noves tecnologies, digitalització, eines TIC, eines TAC, tauletes intel·ligents, telèfons mòbils i un llarg etcètera que continua per tal de poder donar cabuda a tota aquella tecnologia que ens envolta i tenim més que present en el nostre entorn i que, de vegades, no som conscients.
Parlar de noves tecnologies, que si em permeteu és així com ho nomenaré, és parlar de la vida actual i encara més de la del nostre jovent. Hi ha algun nen o nena que no utilitzi telèfon mòbil o tauleta intel·ligent? Ben segur que sí, però lamentablement la majoria ho fa i no utilitzant-ho com una eina educativa, que ho és, sinó com una eina distractora, addictiva o perquè el nen o nena estigui calmat i no molesti.
Soc el primer que, com a mestre, utilitzo les noves tecnologies dintre a l’aula amb el meu alumnat, però sempre amb un clar objectiu, el d’ensenyar i que, posteriorment, puguin utilitzar allò aprés, és a dir, que sigui útil. Aprenentatge i oci són totalment compatibles, així ho veig quan l’alumnat gaudeix utilitzant tauletes o la pantalla digital de l’aula mentre busquen informació, imatges, vídeos o resolem activitats tots plegats. El que no veig tan clar és la llibertat que se li dona a l’infant per buscar allò que li vingui de gust, des de pàgines web amb informació per a adults fins a contingut audiovisual amb vocabulari i temes sense cap tipus de sentit com fan alguns “youtubers”, no tots, per cert.
No pretenc alarmar a ningú, però sí fer veure la realitat, i és que tot plegat se’ns en va de les mans. Mireu, he arribat a tenir alumnes que a l’escola venen cansats/des i que estan al límit d’adormir-se a la classe, sabeu per què? Molt fàcil, consum de noves tecnologies amb total llibertat fins a altes hores de la matinada, trist, molt trist.
Entenc que certes aplicacions, coneixements bàsics o fins i tot autonomia amb aquestes cal, ja que vivim a una societat en la qual tard o d’hora has de ser consumidor de noves tecnologies, sigui per a la feina, per socialitzar o per a ús quotidià, com pagar. El que no entenc és la falta de control d’aquestes eines, que ens està portant a tota la societat a ser dependents d’una manera o d’una altra d’aquestes noves tecnologies.
No vull erradicar-les ni molt menys, només fer un ús raonable i lògic d’elles, amb l’objectiu de poder enfortir, ampliar o introduir nous coneixements al futur d’aquesta societat tan complicada.
Abans d’acabar, em veig obligat a mencionar i encoratjar a l’eina més forta que tenen els nens i les nenes, la família. Els pares, mares o aquella part de la família que estigui dia a dia amb l’infant cal que busqui l’equilibri, recuperant sobretot el temps en família que tanta falta fa. Donem l’oportunitat que els fills i filles puguin gaudir de la seva família, que aprenguin els seus valors i que també siguin els adults que aprenguin i gaudeixin dels més petits i petites, sense anar de primeres al fàcil, ja que els adults som l’exemple per a aquells i aquelles de demà seran el futur.
