HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catQue vol dir protegir el Delta?

Que vol dir protegir el Delta?

“Protegir el Delta” te significats diferents segons qui són els que reclamen protecció. Per a mi, és absolutament evident que en el passat, en diversos indrets costaners del Delta, s’han estat practicant “models” de gestió litoral absolutament il·legals, respecte de la “Ley de costas” i a més, insostenibles. De fet, estic convençut que una proporció elevada dels danys produïts per les darreres llevantades és conseqüència de la mala gestió del litoral feta durant els darrers decennis. Malgrat això, molts dels que ara reclamen protecció a les administracions el que pretenen és que aquestes segueixin  amb el mateix nefast model de gestió dels darrers temps. Segons les normes de  la “Ley de Costas” fa ja molt que  l’administració hauria  d’haver expropiat i declarat Domini Públic Marítim Terrestre part de les finques privades immediates a la costa en zones regressives.  Penso, per exemple, en la zona de la Marquesa, amb propietats dintre del que, per llei, hauria de ser domini públic, però, tampoc  el Trabucador, ha estat un model adient de gestió, ja que se n’ha consentit l’ús com a carretera, passant de la “Ley de Costas”. En aquest context, reclamar certes obres de protecció, afavorint fonamentalment interessos particulars, és reclamar més il·legalitat, i al damunt, a càrrec dels contribuents.

En un sistema deltaic natural, dinàmic, les regressions no sempre són una cosa negativa. Són part essencial de la dinàmica natural. Quan parlem de protegir el litoral del Delta estem parlant de protegir la dinàmica natural de les costes deltaiques  o estem parlant de protegir les propietats particulars en perill per la regressió? Què és el que volem protegir? D’antuvi les dos postures són legítimes, però, contradictòries.  Cal tenir clars els criteris de priorització. D’entrada, és essencial sobretot tenir presents criteris de racionalitat econòmica, contrastant el valor de mercat d’allò que es pretén protegir de la regressió, amb el cost (a mitjà i llarg termini) de les actuacions precises per a la seva protecció i els seus efectes secundaris.

És cert que la dinàmica natural comporta en certs indrets la minva superficial de diversos espais naturals concrets i fins i tot el canvi del seu tipus d’hàbitat.

Alguns pocs, molt sorollosos, volen fer prevaldre els seus interessos particulars en favor de certes obres de protecció, recolzant-se en els discutibles danys mediambientals derivats de la regressió d’espais naturals, sovint de propietat privada com en el cas de Buda. És cert que la dinàmica natural comporta en certs indrets la minva superficial de diversos espais naturals concrets i fins i tot el canvi del seu tipus d’hàbitat. Així es la dinàmica deltaica natural. En alguns punts es modifiquen o es perden hàbitats, com a Buda, i en altres es guanyen com a la Banya. Si són hàbitats naturals protegits, no cal protegir-ne la dinàmica natural? Sols cal protegir els ànecs i els peixos? Potser és que alguns suposats  protectors del Delta valoren els espais naturals de la seva propietat fonamentalment com a “àrees privades de caça i drets de pesca”, que donen bons ingressos. Tenen tot el dret a defensar els seus interessos, però, parlant clar. Així tots sabríem què és el que pretenen que protegim.

Des de fa molts anys calia que l’administració competent en costes, l’estatal, es plantegés seriosament la gestió integral del litoral del Delta, tal com va fer amb l’estudi Caracterización de la Problemática y Alternativas de Gestión y Actuación para las Costas del Delta del Ebro. Va ser un treball de dos anys de durada (en el qual vaig participar activament) encarregat per la mateixa Dirección General de Costas de Madrid, conjuntament amb la Universitat de Barcelona i el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Politècnica de Catalunya, i acabat al desembre del 2000. Durant la llarga execució d’aquell estudi els autors ens vam reunir periòdicament a Madrid discutint els avenços del treball amb el director general de Costes, els subdirectors, el cap de Costes de Tarragona i altres alts càrrecs del Ministeri. Discutíem i concensuàvem els diagnòstics i les propostes i alternatives d’actuació, contrastant el pros i els contres des de totes les perspectives possibles. Ja llavors, el cap de Costes de Tarragona d’aquella època, molt amoïnat, es resistia a l’aplicació de les conclusions de l’estudi, per no haver d’enfrontar-se amb certs poders fàctics del Delta. El subdirector general li va replicar contundentment, davant de tots els presents, que si no hi estava d’acord deixés el càrrec. Poc després va canviar el govern de Madrid, i l’aplicació de l’estudi va quedar congelada, amb l’alleujament del cap de Costes de Tarragona.

La situació actual em fan pensar que aquell estudi deu romandre al fons d’algun calaix recòndit.  Sembla que se segueix estant condicionat per aquells que ja aterrien el cap de Costes de Tarragona de l’any 2000. Tot indica que en benefici d’uns pocs, en comptes de redefinir una zona de domini públic marítim terrestre d’acord amb la “Ley de Costas”, expropiar, i fer actuacions adaptatives, es pretén seguir fent aportacions insostenibles de sorra, per sempre més. Les forces vives del territori que decideixen l’estratègia que s’ha d’exigir a Costes de Tarragona ja s’han posat d’acord a demanar una draga permanent al Delta. Parlem clar: No es pretén protegir les costes del Delta. El que es pretén, en contra de la “Ley de Costas”, és protegir els interessos de persones i entitats molt concretes del Delta, que no és exactament el mateix que protegir el Delta. Això sí,  amb un cost, molt més elevat que el valor d’allò que es vol protegir, pagat pels contribuents. És simplement un tema de racionalitat. És que no són conscients els polítics ebrencs que donant suport a aquesta falsa protecció del Delta estan combregant amb rodes de molí?

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

85 + = 91

Últimes notícies