Què vols que et vengui

La Lluïsa i el Jaume, matrimoni entrat en la cinquantena, seuen escarxofats en el sofà de la sala d’estar, després d’haver sopat lleugerament. En el televisor, a pocs metres, s’està acabant el telenotícies del vespre.

Jaume: Jo m’he quedat amb una mica de gana. Vaig a buscar un iogurt. En vols un?

Lluïsa: No, no. Ja estic bé.

El Jaume va cap a la cuina i torna amb el làctic i una cullereta. Sent que sona un mòbil.

Lluïsa: Pren, és el teu.

Jaume (emprenyat): Aquest número m’ha trucat avui sis vegades. La primera l’he agafat i endevina… sí una operadora mòbil. N’estic fart! Ja no sé què més dir-los: que no m’interessa, que em deixin en pau, que si vull canviar de companyia ja els trucaré jo… Ho he provat de totes les maneres: escoltant-los fins al final, declinant la seva proposta amb amabilitat, demanant-los amb cortesia que em treguin del seu llistat de possibles clients… I no hi ha manera. Ara ja no contesto. Estan envaint la meva intimitat i disposant del meu temps per al seu interès.

Lluïsa (indignada): És una vergonya. El problema és que com va canviant el número et sap mal no agafar-lo per si es tracta d’alguna qüestió important. T’imagines que tothom fes el mateix? Que totes les empreses de marques de cotxes ens truquessin contínuament per a què ens el canviem? O les sabateries perquè renovem el nostre sabater…?

Jaume (seguint la cadena amb sornegueria): O que la peixatera de la cantonada truqués a tot el veïnat per oferir els lluços i les galeres del dia? O…

Lluïsa (plorat de riure): Para, para, Jaume, que em fa mal la panxa.

Jaume: Riem, però no és per fer-ho. Si tothom que té alguna cosa per vendre es dediqués a fer campanyes invasives, tenir telèfon seria una tortura.

Sona l’aparell de la Lluïsa. Són les deu de la nit. Ella observa la pantalla i veu un número que no coneix. Mira el Jaume i li pica l’ullet. Respon mentre el seu marit recull les restes de les postres i es dirigeix a la cuina. Quan torna la seva dona ja ha finalitzat la trucada.

Jaume: Què? Li has penjat, no?

Lluïsa: Que va! Li he dit que no penso canviar de companyia però que tinc per vendre una finca d’oliveres en plena producció i que, amb l’oferta, va un tractor clàssic, els cultivadors i dos màquines de plegar. Una ganga! I m’ha penjat ell!

La Lluïsa i el Jaume es miren i esclaten a riure.

Marta Tena
Marta Tena
Escriptora i professora de secundària i de la URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

51 + = 58

Últimes notícies