HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catQuè vull ser de gran sense deixar-hi la pell

Què vull ser de gran sense deixar-hi la pell

Aula de 2n de Batxillerat d’un centre públic de Catalunya. Dia de vaga. Només hi ha vuit dels vint-i-cinc alumnes matriculats. Canvi de classe. Tres joves comenten els exàmens que els venen en les properes setmanes.

Núria (preocupada): No sobreviure si no em tanco a l’estudi fins passades les PAU!

Sara (traient ferro): Va, que sempre dius el mateix i, després, treus unes notasses. Ets la millor de la classe.

David: És veritat, Núria, ets una drames. Si tu ho veus així, imagina nosaltres!

Núria: Però jo vull entrar a Medicina i crec que serà més probable que em toqui la loteria.

Sara: Tens raó i sembla mentida. La meva mare és metgessa i diu que en falten molts, que no arriben a tots els pacients i no els poden atendre com voldrien, per això han estat fent vaga i, segurament, hauran de seguir.

David: Sembla mentida que amb tot el que van patir durant la pandèmia no es valori prou la seva professió.

Núria: I tants anys d’estudi i esforç que han d’invertir els afortunats que aconsegueixen una plaça en la universitat, per després no obtenir ni el reconeixement ni el sou que mereixen. No m’estranya que molts marxin fora.

David: I els infermers, les mestres, els investigadors, les fisioterapeutes…

Sara: El món de la ciència, en general, no està ben tractat aquí.

Núria: Jo diria que totes les professions vinculades al sector públic ho tenen força malament…

Sara: De tota manera, els mestres es queixen sempre. Viuen molt bé, no?

David: Tu te’n recordes del nostre grup quan fèiem ESO? Quina paciència havien de tenir els profes! Jo sempre havia dit que volia estudiar Magisteri, però ja no ho tinc tant clar.

Sara: La veritat és que tinc una cosina que ho és i fa substitucions per Barcelona. Amb el sou no li arriba més que per pagar el pis compartit i les despeses bàsiques.

David: Els joves també hauríem de sortir al carrer. No sabem quan podrem emancipar-nos dels pares ni si tindrem un sou digne. Al pas que anem, si volem menjar, ens haurem de fer youtubers…

Núria: Creadors de continguts, es diu, David (el corregeix, seriosa).

David: Creadors de continguts, futbolistes o ciberdelinqüents (amb ironia).

Sara: Va, fem un tik tok per mostrar com de nerviosos estem, i el que ens espera! Potser tenim èxit i ho petem (amb entusiasme).

Núria: D’acord, però rapidet, que després m’he de tancar…

Sara i David (a la vegada): a l’estudi, fins després de les PAU!!! (Riuen).

Marta Tena
Marta Tena
Escriptora i professora de secundària i de la URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies