Quin demà els espera?

Em demanen un article per al Setmanarilebre.cat, però, no sé de què parlar ni què dir. En este estiu tan calorós se m’han dissipat les idees. I també a la meua edat, ja no tinc esme per plantejar una idea més o menys coherent i raonar-la amb claredat i precisió. Què podria exposar? Davant de la realitat del canvi climàtic -encara hi ha gent que el nega- amb la sequera, l’augment del nivell del mar, la contaminació dels oceans, els incendis forestals, la desertització de zones agrícoles, etc., em sento deprimit. I, en les notícies falses, manipulacions polítiques, clavegueres de l’Estat, imputacions judicials i la irrupció de l’extrema dreta, doblement deprimit.

Podria pensar en què tot això ja no m’afecta, que a mi, plim! Però, penso en la gent jove, els fills, els nets i tota la societat futura. Quin demà els espera?

Jo, que sempre he sigut optimista, que he tingut un esperit de superació, ara, em sento molt pessimista. Tant és així, que ja no tinc il·lusió de res. He abandonat projectes que tinc a mig fer i no trobo ni el temps, ni les ganes per continuar-los.

Serà la senectut que ja m’ha arribat? Bé, si és així, és que ja deu tocar. Encara que interiorment em resisteixo a claudicar, però…, davant d’aquest panorama…

No voldria deprimir ningú amb aquesta col·laboració. Que la meua actitud, no afecte a cap de tots aquells que tenen il·lusions i projectes davant la vida que els entusiasmen. El meu desig és estimular a la gent jove a no defallir. A què treballin amb il·lusió i creen amb entusiasme. Que la vida és per a viure-la amb alegria, si pot ser.

Pot ser que us semblarà un article contradictori, que al principi destil·li pessimisme i al final vol animar a tot el contrari, però, que voleu d’un vell com jo, que ja està més prop dels noranta que dels vuitanta? Així és que…, a reveure!

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 2 =

Últimes notícies