En dret la derogació és el procediment en el qual es deixa sense vigència una disposició normativa, la reforma laboral, amb rang de llei o inferior, és l’abolició, revocació o anul·lació d’una norma jurídica, llei o reglamentació vigent per un altre de nova que no implica que sigui feta a la totalitat, pot ser parcial.
Una de les promeses de la coalició de govern PSOE i UP a les eleccions va ser la derogació integra de la reforma laboral del 2012,integra, per tant, el discurs triomfalista de la socialdemocràcia sobre aquesta reforma és continuista amb l’anterior i una nova decepció per la classe treballadora perquè els fets són que altra vegada la crisi d’acumulació capitalista que aquesta sotmesa a les polítiques de deute i al poder financer la pagaran els treballadors a través de grans retallades als serveis públics, amb uns sindicats de classe que són simples espectadors que parlen quan els ho diuen i que actualment no són capaços de mobilitzar ni defensar els interessos dels seus representats. Aquest procés de negociació i pactes posa al descobert l’estat Espanyol, partits, sindicats , empresaris edificats sobre la propietat privada que protegeix els interessos i privilegis de l’oligarquia i la burgesia i deixa de banda el pilar fonamental que són els treballadors i per això dins aquesta situació i règim no hi ha cap reforma que pugui donar unes relacions laborals que siguin favorables aquests.
La reforma que estan acabant no modifica cap punt estratègic i essencial de l’anterior, dóna llibertat a l’acomiadament col·lectiu mitjançant els ERTO que decideix de manera unilateral l’empresa sense cap mena de control de cap autoritat laboral, es consoliden els ERTO com mesura estructural i compensada en bonificacions per l’empresa en les quotes de la Seguretat Social i les formacions que es facin durant l’ERTO es paguen amb prestacions per desocupació i amb els fons Net Generation, una transferència de fons públics per la manca d’inversió privada tot un despropòsit, afavoreix que les empreses es desvinculin dels convenis col·lectius donant la prioritat i la individualització de les relacions laborals a l’empresa, reforça l’acomiadament objectiu i deixa la decisió als empresaris per acomiadar treballadors, afebleix els salaris de tramitació i les indemnitzacions per acomiadament dels treballadors amb contractes menys antics, treu pes als convenis regionals donant tota la força als estatals, esborra el marc de categories i grups fet que normalitza els abusos a l’hora de distribuir tasques als treballadors, no reverteix la temporalitat i debilitat dels contractes que amb la facilitat de l’acomiadament provoca la substitució dels treballadors amb millors condicions contractuals per noves plantilles més precàries i desprotegides laboralment.
Aquest acord continua en la línia anterior amb la derrota del moviment obrer, la no assimilació de la lluita obrera dels anys seixanta de mobilització i de fer front a mesures lesives per ells, però sobretot de fortes conviccions, amb la devaluació dels salaris, la precarització de la feina, la desarticulació de la classe treballadora, la flexibilització de les relacions laborals, una tendència que han propiciat, potenciat i aprovat totes les forces polítiques majoritàries amb responsabilitat de govern tant de dretes com d’esquerres i els sindicats anomenats de classe, CCOO i UGT. Entre el relat i la realitat i hi ha un tros molt gran, escoltant la ministra de treball fa la impressió que hem canviat tota la reforma laboral, el relat que fa és dels que engresca les multituds, quan fa el discurs al congrés de CCOO aquest relat s’accentua encara mes, o quan va als mitjans de comunicació o en seu parlamentària, vull pensar que ella s’ho creu, petits avenços n’hi ha, però no per fer aquest relat tan triomfalista, en una entrevista en ser preguntada directament pel que venien des de la coalició, la derogació integra, va dir que la reforma del 2012 feta pel PP no es podia derogar. Jo creia haver escoltat de tot, així i tot aquesta afirmació em va sorprendre, si els del PP la varen aprovar sense cap taula de diàleg ni consens ni res del que es fa ara com pot ser que no es pugui derogar sencera, després i vaig caure, sembla que els socialdemòcrates sempre disposats a servir als empresaris ,banquers en definitiva al capital volen en contra del que van dir a les eleccions fer, una reforma com diu la Calviño, light per acontentar als poders fàctics i si UP i aquesta en contra la deriva del PSOE serà aprovar aquest avort amb l’abstenció del PP i els vots a favor de Cs, no cal dir res més.
Aquests dies estem veient i escoltant la realitat, el relat no es pot allargar més i aquesta és fer alguns canvis de paraules, retocs de discurs molt puntuals i la incorporació de mesures noves de flexibilització de plantilles, les reformes o derogacions laborals sempre han tingut els titulars dels mitjans en línia per vendre’ls, encara que no ho siguin, com positius als treballadors i treballadores, total una cortina de fum tan immensa que farà pujar l’escalfament del globus, però que no aturarà l’emprenyament dels treballadors quan a la pràctica experimentin per ells mateixos que la derogació o reforma s’ha quedat en gairebé res de res, la realitat s’amarga, en canvi, el relat és bonic i fa que durant uns dies creguis que s’ha guanyat una batalla, però el que s’ha perdut és la batalla i la guerra fins que es desperti la consciència dels qui són els pilars d’aquesta societat, els treballadors i treballadores.
