Fa poc m’he mudat a Mallorca i estic vivint aquesta setmana post-sentència des de la distància.
És cert que no estic palpant la situació de primera mà i al mateix temps crec que la distància permet mirar-s’ho tot amb més calma.
Tinc la sensació que ens trobem en un carreró sense sortida. Espanya ninguneja les multitudinàries manifestacions pacífiques, i les accions més violentes, si bé criden l’atenció, tampoc no són la panacea.
És evident que no hi ha cap fórmula màgica i el tema és estirar de moltes bandes fins que tombi l’estaca, però penso que hi ha una via que no s’està aprofitant prou i podria donar bons rèdits.
L’any 2013 el professorat balear va tombar el TIL -un pla lingüístic que pretenia arraconar la llengua catalana- amb una vaga ininterrompuda de 3 setmanes.
Els cos docent en peça va decidir no anar a treballar amb el conseqüent caos per a les administracions i famílies illenques. La vaga va rebre el suport de gent de tota procedència i condició i va culminar amb la més gran manifestació celebrada mai a les Illes Balears.
Us imagineu què passaria si l’independentisme iniciés una vaga ininterrompuda fins que Pedro Sánchez es dignés a despenjar el telèfon? Com creieu que l’Estado aguantaria la inactivitat ininterrompuda d’un dels principals motors econòmics d’Espanya?
I si ho adobàvem boicotetjant els productes espanyols, exhaurint l’efectiu dels bancs o deixant en standby les declaracions d’IVA?
Sí, ja sé que no estic descobrint la sopa d’all, que la gent és solidària fins que li toques la butxaca, i a més què collons parles tu des de l’altra banda del Mediterrani?
L’únic que puc respondre és que els pares i mares mallorquins feien torns per a cuidar-se les criatures durant els dies que les escoles van romandre tancades.
El meu sogre deia que el sistema es rebenta des de dins. Cal un bon lideratge, una bona organització i una determinació indestructibnle, creieu que en seríem capaç@s?
#tsunamidemocratic #llibertatpresospolitics #llibertat #proces #marxesperlallibertat
