Convocats per miesesglobal.org (Moviment Internacional per l’Excel·lència, la Salut Empresarial i la Sostenibilitat), ens tornem a trobar, el 20 i 21-22 de juny, a Tarragona i Terres de l’Ebre, per tractar de pensar i actuar sobre el món, sobre el nostre món, és a dir, sobre nosaltres mateixos com a espècie, “l’única que destrueix el seu propi hàbitat”, com diuen molt bé Judith Estrada, educadora i empresària ambiental, i el tortosí Manel Bestratén, president de Mieses Global, en la presentació d’aquestes segones Jornades al sud de Catalunya.
Continuarem debatent sobre els àmbits socioeconòmics i ambientals (particularment afectats a tota la conca de l’Ebre, com les qüestions de l’aigua, dels residus. de l’agricultura i del canvi climàtic) i, alhora, des de l’ecopsicologia, tractarem de la re-connexió personal amb la naturalesa, a través dels seus elements bàsics: Terra, Aigua, Aire i Foc (com a símbol de la màxima energia que arriba al planeta, el Sol).
El distanciament, allunyament i abandonament que han sofert aquests bens naturals per part de la gran majoria de la humanitat -entaforada en immenses metròpolis consumidores i contaminants- és en el nucli de la degradació, progressiva des de la Revolució Industrial, a mitjan segle XVIII, i galopant des del final de la Segona Guerra Mundial, que ha experimentat la societat humana en el seu conjunt i els ecosistemes naturals globals: al Nord, l’opulència del consum, i al Sud -on resideixen les grans riqueses ambientals del planeta-, la misèria general, fruit d’intercanvis comercials desiguals i d’una explotació brutal dels seus recursos. Tots afectats -per excés o per defecte- per un model de desenvolupament suïcida i criminal que posa en greu perill el futur immediat del nostre món.
És contra aquest Sistema d’acumulació, desequilibrat, desigual i injust, que no fa distincions d’ideologies a l’hora de perpetrar el saqueig de la Terra, que es rebel·len i s’organitzen noves resistències populars, socials i territorials, al capdavant de les quals, en aquests moments, una bona part de la joventut mundial més conscient, que reclama dels decisors polítics el futur al qual tenen dret.
“Ha calgut arribar fins als nivells actuals de degradació humana, natural i espiritual perquè les societats, en el seu conjunt, comencin a veure les relacions de complicitat dels distints poders”
Ha calgut arribar fins als nivells actuals de degradació humana, natural i espiritual perquè les societats, en el seu conjunt, comencin a veure les relacions de complicitat dels distints poders: dels polítics als mediàtics, dels financers als tecnològics i, en fi, dels grans grups industrials als religiosos, en un ventall que abraça tots els aspectes de la vida humana, sempre sobre la base de l’explotació despietada de la naturalesa: l’agricultura (infestada de química, amb preus de misèria pels productors), l’alimentació (desnaturalitzada), la medicina (industrialitzada, inductora de malalties), el transport (privatitzat, contaminant i dominat, també, per les grans companyies), l’energia (centralitzada, perillosa, nuclear, etc), els mitjans de comunicació (supeditats a la publicitat de les grans empreses) o l’esport, l’oci i la música (dominats per la competitivitat més ferotge i per negocis fraudulents, tot amb la finalitat d’alienar el conjunt de les poblacions), per no parlar del tràfic d’armes, prostitució i drogues, o de minerals i animals exòtics cap als països rics, una mica com, al nostre nivell, l’espoli d’oliveres mil·lenàries de l’Ebre cap als jardins dels xalets de luxe de les àrees urbanes.
Mentre els canvis climàtics van campant al seu aire, entre un gran desordre atmosfèric i de temperatures, la diversitat biològica de les espècies animals i vegetals (i les humanes, amb persecucions mortals als pobles indígenes ancestrals de les selves) està en franca regressió, però això no és cap inconvenient per al gran Sistema Econòmic de Dominació (SED): la Intel·ligència Artificial crearà el Robot Humà Perfecte i ja colonitzarem la Lluna.
L’estat de desolació és local i global, urbà i rural, religiós i ateu, empresarial i obrer, rendista i aturat. L’ambició desmesurada, la ignorància de la tradició del poble i el mal gust en arquitectura, urbanisme i disseny han contribuït a silenciar la cultura de la terra, de la qual tots procedim i de la qual molts, pel que sembla, s’avergonyeixen.
Aquests són els crits que alçarem -seguint els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU- el dia 20 a la tarda (al Campus de la URV, a Tarragona) i el dia 21, al Centre d’Inspiració Turística de Deltebre.
