HomeMedi AmbientRècord de nius de tortuga careta

Rècord de nius de tortuga careta

El delta de l’Ebre és una important zona d’alimentació d’exemplars juvenils i subadults de tortuga careta. Cal citar que, 3 de cada 4 tortugues avarades a les costes catalanes, es troben al Delta. També allotja una població hivernal important, però no és fins a 2017 que s’inicien les cites constants de nidificació i intents de cria a les platges ebrenques.

La tortuga babaua o careta presenta 5 parells d’escuts costals a la closca, i la mida del cap és grossa respecte del cos. La mitjana de vida ronda els 80 anys. Una tortuga adulta mesura aproximadament entre els 70 i 120 cm segons la població d’origen. No hi ha una mida ni edat concreta de maduració sexual, es necessiten entre 15 i 30 anys perquè les femelles puguin dur a terme el seu primer cicle reproductor.

S’alimenta de peixos, mol·luscs, crustacis i altres invertebrats (meduses, garotes, esponges, calamars, pops, etc.). Tenen unes mandíbules molt fortes i un potent bec que afavoreix la trituració d’aliments molts durs (com les closques de mol·luscs i crustacis).
Són animals molt viatgers: realitzen grans migracions a través de mars i oceans. Una tortuga que neixi a les nostres platges viatjarà per mar obert durant aproximadament 15 anys fins a convertir-se en un animal juvenil. Les tortugues juvenils s’alimentaran a la costa fins a ser adultes, i quan siguin adultes i es reprodueixin, tornaran a la zona on van néixer a desovar i tornar iniciar el cicle de vida. La resta de la seva vida serà un viatge continu entre les zones d’alimentació i les zones de reproducció.

Les còpules es produeixen al mar davant de les platges de posta uns mesos abans de l’època de nidació. Els mascles sempre romanen al mar, i només les femelles surten a terra ferma per pondre els ous.

Durant els mesos càlids, les femelles reproductores surten de nit a les platges per dipositar els ous en el niu que construeixen a la sorra. La tortuga busca un lloc de posta, cava un forat amb les aletes de darrere, posa els ous, els tapa i camufla la zona abans de tornar al mar. Aquest procés es repeteix idènticament des de fa milions d’anys en totes les tortugues. Les tortugues acostumen a pondre ous cada 2 o 3 anys.

El temps d’incubació dels nius és d’aproximadament 2 mesos. Una vegada es produeixi l’eclosió dels ous, les cries romandran sota terra uns 4 dies. Passat aquest període, començaran a moure’s, i això produirà una petita depressió a la superfície de la sorra. A l’arribada de la nit i amb el descens de les temperatures, desenes de petites tortugues sortiran del niu i immediatament iniciaran el seu camí cap al mar.

Rècord de nius al Delta

L’estiu de 2023 es van detectar 5 nius al delta de l’Ebre. En total es van recomptar 378 ous dels quals van néixer 288 tortugues (76 % d’èxit). D’aquestes tortugues, 256 (89 %) van arribar al mar i 32 exemplars (11 %) es van traslladar a les instal·lacions del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), per al programa de “Headstarting”.

El headstarting és una tècnica de conservació d’espècies amenaçades que consisteix en el manteniment de cries en condicions controlades de creixement, de manera temporal, fins a la seva reintroducció al seu hàbitat natural.

L’objectiu és evitar l’alta mortalitat que es produeix durant els primers mesos de vida de les tortugues, quan són més vulnerables a perills com depredadors i altres causes naturals. S’estima que només 1 de cada 1.000 tortugues marines arriba a l’edat adulta. En aquest cas concret, les tortugues nascudes al Delta que formen part d’aquest projecte s’alliberaran al cap d’un any a la mateixa platja que les va veure néixer.

Protocol d’actuació

Per garantir la viabilitat de la cria d’aquesta espècie, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per mitjà de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, coordina els operatius per protegir aquests nius, en els quals, a part del personal tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, també prenen part el Centre BETA de la UVic-UCC, el CRAM, el Cos d’Agent Rurals, la Xarxa de Conservació de la Natura, la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Forestal Catalana i el Zoo de Barcelona. Enguany s’han introduït millores en el protocol que es segueix quan es localitza un niu per tal de fer-lo més eficaç i millorar la presa de decisions (per exemple, si cal traslladar el niu o guardar alguns ous per incubar-los en captivitat). També s’han introduït millores en altres aspectes que tenen a veure amb la presa de mostres científiques i veterinàries o el marcatge d’exemplars, entre d’altres.

El Parc realitza la vigilància de més de 50 km de costa en l’època reproductora. Quan es localitza un niu, es decideix, en funció de la posició del niu i la distància sobre la línia de costa i el risc d’inundació, si se trasloca o no a un espai més elevat. Un petit percentatge dels ous, són traslladats a les instal·lacions del CRAM per assegurar la seva viabilitat i posterior alliberament. La resta es deixen al niu i són custodiats per voluntaris durant to el període d’incubació.

La coordinació del voluntariat en la vigilància dels nius ha estat duta a terme per l’Associació de Voluntaris del Parc, membre de la Taula de voluntariat ambiental de les Terres de l’Ebre. Han participat una setantena de persones de manera desinteressada i altruista, l’ajuda de les quals ha estat de vital importància en tot el procés.

RECORDA, si veus una tortuga marina, truca al 112.

Soldo 51
Soldo 51
Soldó 51
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies