HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catRecordant batalles de l'Ebre a tot arreu

Recordant batalles de l’Ebre a tot arreu

Aquests dies fa 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre, el 25 de juliol de 1938, i els que puguin estar-ne tips, per diverses raons, d’haver d’anar recordant-la, sobretot en els aniversaris rodons cada cinc o deu anys, deuen arrufar el nas i potser se’ls inflaran altres parts del cos, considerant que ja n’hi ha prou de remenar tant en aquella època.

Són maneres de veure i, sobretot, de posicionar-se davant de la Història. En fi, ara no entrarem en aquesta discussió, també ja molt gastada. El que em sembla que queda clar és que el que va portar a la guerra va ser un cop d’Estat contra la democràcia republicana, un cop que va conduir, lamentablement, a excessos en la conducta de la part agredida, mentre que allò que es diu “el poble” -cadascú amb la seva opinió- contemplava atònit com queien les bombes d’una banda i l’altra.

En el cas de la Batalla de l’Ebre -i de tants altres sacrificis martirials- això és el que va passar entre Amposta-Tortosa i Mequinensa, un front immens en què, juntament amb soldats dels dos bàndols, tots portats a l’escorxador, també van morir molts innocents.
Aquests dies hi haurà recordatoris de tot allò. Al Poble Vell de Corbera d’Ebre -salvatgement bombardejat el setembre del 38 per l’aviació nazi-, demà, dia 21, hi haurà l’acte institucional convocat per la Conselleria de Justícia, i al matí, a Vilalba dels Arcs, la inauguració d’un mural dedicat a la Batalla. El diumenge 22 al Pinell de Brai, a la cota 705 de la Serra de Pàndols, aplec commemoratiu -com cada any després de trenta- en homenatge a les víctimes i combatents de la Batalla.

Aquest mateix diumenge, també a les 12 del migdia, a l’Ajuntament de Batea hi haurà la presentació del llibre de Montserrat Garriga Paituví Batea: exili republicà i repressió franquista, amb pròleg del professor Josep Sánchez Cervelló, destacat expert del període republicà i de tot el que vingué després. Ell mateix és el que coordina, a Tortosa, per a finals de setembre i primers d’octubre, el Congrés Internacional sobre la Batalla de l’Ebre, continuador del que hi hagué fa deu anys a Móra d’Ebre.

Fa pocs dies, a Miravet, hi hagué una representació del que significà el pas de l’Ebre per les tropes republicanes aquella nit històrica del 24 de juliol de 1938, Sant Jaume. I al Museu de Faió, que va impulsar i dirigeix el meu amic vilanoví Josep Payàs, també preparen activitats escenificant el que va suposar la Batalla en aquest racó estratègic dels Alts dels Auts, en un revolt del riu davant de Mequinensa.

I, encara, entre la documentació que va sortint, el llibre col·lectiu de narracions Ebre, relats d’una batalla, que han editat, a Tortosa, un conjunt de professionals de la premsa, dibuix i fotografia.

Els hereus d’aquella desgraciada tragèdia no obliden els seus orígens, desenvolupament i conseqüències d’aquesta, amb tot el que suposà de trauma i d’endarreriment per a tots aquests territoris afectats

Els hereus d’aquella desgraciada tragèdia no obliden els seus orígens, desenvolupament i conseqüències d’aquesta, amb tot el que suposà de trauma i d’endarreriment per a tots aquests territoris afectats, els llocs ideals, durant la llarga dictadura dels vencedors, per a implantar-hi totes aquelles infraestructures (nuclears, embassaments, transvasaments, a més dels espolis agrícoles i les emigracions) que representaren, al seu torn, una segona i també guanyada Batalla de l’Ebre.
I així estem de fa 50 anys.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 2 =

Últimes notícies