Les eleccions al Parlament anticipades del 12 de maig han deparat un nou Govern socialista en minoria que ha obert un nou cicle polític a Catalunya i al territori, ja que per primera vegada els partits netament nacionalistes catalans no arriben a la majoria absoluta al Parlament. Ara bé, l’executiu socialista necessita la complicitat d’un dels dos principals partits independentistes –ERC ja va avalar la investidura de Salvador Illa– per a tirar endavant les grans qüestions de país.
El 12M s’ha traduït en un Parlament més o menys igual de fragmentat, ja que la desaparició de Ciutadans ha sigut compensada per la irrupció d’Aliança Catalana, però amb accents polítics i correlacions de forces diferents. El PSC va guanyar per primera vegada en vots i escons (42); ERC va caure i va fer plegar l’expresident Pere Aragonès, mentre que Junts per Catalunya va aguantar i fins i tot va fer un petit salt (35 escons) però ha quedat damnificat per la pèrdua de la majoria independentista. A les Terres de l’Ebre, Junts va guanyar per primera vegada com a marca postconvergent, mentre que els socialistes, segona força, van superar els 16.000 vots a les quatre comarques després de tres convocatòries per baix dels 10.000 sufragis. ERC perdia unes eleccions autonòmiques a les Terres de l’Ebre després de dos victòries consecutives i indiscutibles.
Resulta significatiu que els dos partits que es van oposar al Hard Rock i van provocar l’avançament electoral, els comuns i la CUP, se quedessen sense escó per la circumscripció de Tarragona, que està representada per 13 diputats del Camp de Tarragona i cinc de les Terres de l’Ebre: Mònica Sales i Irene Negre per part de Junts per Catalunya; Joaquim Paladella i Lídia Ferré pel PSC i Albert Salvadó a les files d’Esquerra.
Continuïtat en els grans projectes
El nou Govern socialista ha fet una aposta per la millora dels serveis públics, entre els quals inclou no només la salut i l’educació sinó també l’habitatge i el transport públic, però acaba l’any sense un acord de pressupostos que li done estabilitat durant el 2025. Quant a l’habitatge, 26 municipis de les Terres de l’Ebre, és a dir, la mitat del total, ja han facilitat dades a la Generalitat sobre solars i edificis susceptibles de convertir-se en habitatge públic.
A les Terres de l’Ebre, el canvi de cicle polític ha estat personificat per la presa de possessió del nou delegat del Govern, el santjaumenc Joan Castor Gonell, que en els seus primers mesos en el càrrec ha apostat per donar continuïtat als principals projectes encarrilats per l’anterior Govern d’Esquerra i que semblava que podien trontollar amb el relleu, com ara el desplegament de l’Estratègia Delta, una ampliació de l’hospital Verge de la Cinta compatible amb un nou hospital a mitjà termini i la construcció d’un tercer carril a l’Eix de l’Ebre (C-12). Pel que fa a l’Estratègia Delta, una de les prioritats ha de ser la mobilització de sorres de la punta del Fangar, de manera que es puga a la vegada combatre el tancament de la bocana de la badia i injectar arena en els punts més vulnerables del Delta.
A part dels projectes, també li ha donat un vernís de continuïtat al nou Govern el fet que s’hi mantinga per exemple el director territorial de Territori, el rapitenc Miquel Alonso, vinculat a ERC. Els fitxatges de figures de l’àmbit postconvergent, com ara Antonio Suárez com a director territorial d’Empresa i Treball, també han donat una capa de transversalitat al nou Consell de Direcció ebrenc.
L’any en què va morir Federico Mayor Zaragoza, tortosí il·lustre
El passat 19 de desembre va morir als 90 anys al seu domicili de Madrid el tortosí d’adopció Federico Mayor Zaragoza, exministre d’Educació i exdirector general de la Unesco. Nascut a Barcelona el 1934, era doctor en farmàcia i catedràtic de bioquímica de la Universitat de Granada, on va desenvolupar activitat com a docent i de la qual va ser rector. Des de molt aviat va assumir responsabilitats polítiques, entre les quals destaca la de ministre d’Educació i Ciència (1981-1982) i diputat al Parlament Europeu (1987). El mateix any se va convertir en director general adjunt de la Unesco i va assumir la plena direcció de l’organització.
