Una representació d’alcaldes i membres dels consells comarcals del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès afectats per la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que Forestalia vol fer entre l’Aragó i Begues (Baix Llobregat) s’han reunit este dijous amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona. La raó era expressar la “unanimitat” del territori contra el projecte i entregar els informes jurídics, ambientals i tècnics que han fet servir com a base per a presentar al·legacions a la MAT. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, ha explicat després de la reunió que la resposta de Joan Sabaté ha estat “empàtica” i que els ha transmès que traslladarà les queixes i informes al ministeri de Transició Ecològica.
Brull ha remarcat que no s’oposen a la transició energètica i que no neguen l’emergència climàtica, però ha concretat que no estan d’acord en projectes d’aquestes característiques. “Que no ens trinxen el territori”, ha etzibat. La trobada amb Sabaté ha durat una mitja hora i segons ha apuntat Brull li han demanat que “faça de transmissor” i ajude a fer una reunió amb el ministeri a Madrid.
Per la seua banda, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, ha expressat que des de la seua comarca i la Terra Alta ja són productors d’energia eòlica, nuclear i fotovoltaica i que, per tant, coneixen la qüestió. “La por que tenim és que una línia tan sobredimensionada encobreix alguna cosa que no sabem”, ha dit. De fet, la MAT de Forestalia preveu transportar l’energia que es generen en cinc parcs eòlics i fotovoltaics, però té una capacitat per moure l’equivalent a la producció de deu centrals nuclears. A més, Carim també s’ha felicitat perquè els municipis i consells comarcals han estat capaços de presentar al·legacions dins el termini tot i la complexitat del projecte i que es va presentar durant les vacances.
Els càrrecs electes també han celebrat les declaracions d’aquest dimecres de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en les quals va afirmar que la línia de Forestalia no és “una línia d’evacuació a l’ús, sinó una línia elèctrica de 270 quilòmetres” que “no té proporció”. Ribera va afegir que “costa entendre la lògica ambiental que pot tenir un projecte d’aquestes característiques”. “Té més sentit que les energies renovables evacuen a la xarxa en nòduls de connexió pròxims i no en una línia que recorre províncies senceres”, va comentar.
