HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catRetrobaments (2): amb Pere Baltà

Retrobaments (2): amb Pere Baltà

Algú es recorda de Pere Baltà? No? Faig memòria, per tal que l’oblit no se’ns emporti a tots. No, no és mort, sinó que viu -i ben viu- al Prat de Llobregat, on acaba de repicar els vuitanta-un anys i on els seus pares, procedents de l’Alt Penedès, de Torrelavit, van obrir una taverna, Cal Marcel·lí, on Pere va saber què era una barreja, un cigaló, va veure jugar a cartes els hortolans del delta del Llobregat i va escoltar les seves converses, plenes d’escarxofes, enciams i galls de Nadal.

Temps enyorats per ell. Va néixer, per tant, en la collita -tan difícil- de 1940 i, en aquesta llarga temporada sobre aquesta terra, ha tingut temps de portar a terme, igualment, una extensa obra personal, professional i política, distribuïda entre el periodisme (periòdics locals, de Barcelona, La Gaceta Ilustrada, etc), la política (regidor d’urbanisme al Prat en temps franquista, denunciant corrupcions, vinculat a l’històric dirigent Josep Pallach (1920-1977), fundador del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, amb el qual Baltà fou diputat al Parlament i a les Corts amb el Pacte Democràtic de Jordi Pujol, amb qui col·laborà com a director general de Cultura Popular, en temps de mobilització comarcal per tot el país en favor d’ateneus, sardanes, teatre, dansa, cant coral, revistes i publicacions, tot reunit i exposat en el gran esdeveniment d’Expocultura, els anys noranta).

A més del periodisme i la política -activitats de les quals coneix la lletra menuda del que va passar, i és un goig, per tant, escoltar-lo-, Pere Baltà ha desenvolupat una prolífica obra escrita en llibre (novel·les, contes, assaigs, poesia…) i, com a editor, va crear Rúbrica editorial, i va publicar, a més de llibres seus, textos dedicats a refer la memòria de l’exili i de la resistència interior, com els de Teresa Juvé (vídua de Josep Pallach, que continua viva als cent anys), de Domènec Pastor Petit (La República devastada), papers de i sobre Francesc Candel (amb qui va ser gran amic, i presidí la Fundació que porta el seu nom), textos d’Enric Cirici (un dels fundadors del diari Avui) sobre els Fets del Palau de la Música (1960) i sobre el moviment de la Nova Cançó i, en fi, papers de Rafael Hinojosa, un altre lluitador social, sobre la JOC (Joventut Obrera Catòlica), de Pere Verdaguer (banyolí exiliat a Perpinyà), d’Esteve Molero sobre Les quintes del biberó, de l’historiador i catedràtic de periodisme a la UAB, Josep M. Figueres (Lluís Companys, diputat per Sabadell) i el volum Recordat Josep Pallach, tribut d’homenatge dels qui col·laboraren amb ell (entre tants, Joaquim Ferrer, Miquel Reniu, el citat Hinojosa i el mateix Baltà) en la defensa d’un socialisme democràtic propi, no subrogat al centralisme del PSOE.

Jo havia conegut Pere Baltà en aquell moment – agitat com tots- dels anys setanta, quan tot això s’estava coent. Vam coincidir aquí i allà, vam estar un temps sense veure’ns i, darrerament, ens hem retrobat a l’Ateneu Barcelonès, en un acte sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, del qual, com es pot suposar, en Pere ho sap tot.

Ho vaig comprovar -juntament amb el company de batalles Santiago Vilanova, organitzador del col·loqui de l’Ateneu- quan en Pere ens convidà, l’endemà, a fer una ruta pel delta del Llobregat. Hauríeu d’haver vist aquell home en el seu element. Ens portà arran de mar, entre el port de Barcelona i les pistes (cada mig minut s’enlairava un avió), ens feu pujar a les torres de guaita vora els estanys de la Ricarda i el Remolar (que l’ampliació, ajornada, pretén sacrificar) i ens va fer veure com, des dels anys 60, l’expansió urbanística i industrial ha anat sacrificant, també, el rebost agrícola del delta, que la capital ara necessitaria més que mai, en comptes de fer anar amunt i avall, justament en avió, aliments que arriben de l’altra part del món. Des de la muntanya de Montjuic, on Companys jau per sempre, el president màrtir semblava dir als que toleren tot això: “Que n’arribeu a ser, de carallots!”.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

33 + = 42

Últimes notícies