Fa fred, som a l’hivern, és desembre!
El desembre és el darrer de l’any! El que el clou!
El desembre és el mes de les festes familiars, però també de les «imposades», i de treballar poc i cobrar la paga extra!
Enguany encetem el mes amb un pont que ens permet desconnectar força i treballar únicament un parell de dies. De primer ve «la Putíssima» i, al cap de dos dies, «la Puríssima»; i entremig un dia per a xalar. Nadal i Sant Esteve s’escauen en cap de setmana, de manera que enguany poca cosa ens aporten com a treballadors. Això sí, la festa grossa no ens la pot llevar ningú!
Entremig hem de muntar el pessebre, diuen que per Santa Llúcia (el dia 13), i que no s’ha de desmuntar fins al dia de la Candelera (el 2 de febrer). Tradicionalment amb molsa, suro i galzeran, figures diverses i el caganer. El meu iaio matern era imatger, feia figueretes de pessebre, de guix i pintades a mà: a casa sempre han tingut un valor especial!
No caldria recordar que en català diem «Nadal» «Per Nadal» o «és Nadal» en singular, sempre! Per tant, desitjarem «Bon Nadal», així, ras i curt!, perquè cada any en tenim un de sol.
I deixeu-me compartir dos dites que sempre he sentit a casa: «Per Nadal, cada ovella al seu corral» —complementada per la que parla de l’endemà de Nadal, «Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva»— i «Per Nadal qui res no estrena, res no val».
La Nit de Nadal fem cagar el Tió i a mitjanit acudim a la Missa del Gall. En acabat, el dia de Nadal, totes les famílies s’apleguen per celebrar aquesta diada tan assenyalada. S’acostuma a menjar escudella, o sopa bruta (amb carn esqueixada, trossets de truita i tot de menges saboroses). L’àpat s’acompanya d’un bon vi i un bon cava com a cloenda! I neules i torrons, ben bons per als més llépols! Tampoc no hi poden faltar les nadales: cantades, interpretades amb instruments o enregistrades.
I l’endemà arriba Sant Esteve, una festa singular (vegeu, en aquest sentit https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/noticia/infobarcelonacaper-que-sant-esteve-nomes-se-celebra-a-catalunya_446360 i https://fr.wikipedia.org/wiki/F%C3%AAte_de_la_Saint-%C3%89tienne), mengem canelons, que cadascú farceix del que vol o del que més li agrada… I més vi, més cava i més neules i torrons!
Dos dies familiars, importants, de menges exquisides, de farteres en una paraula!
El 28, els Innocents, amb les famoses llufes i les innocentades tothora!
I el 31, el darrer, ens llevem i ens cal anar a trobar l’home dels nassos! També ens cal estar atents, a migdia, dels resultats de la rifa de la Grossa! A hora foscant celebrem la Nit de Cap d’Any, incloent-hi la revetlla, festa i alegria (o gresca i xerinola, com deia un llibre que tenia de menuda)! I diu que cal menjar llenties, que atrauen riquesa i diners.
En català, tant diem «Cap d’Any» del 31 de desembre com de l’1 de gener, el primer de l’any, el que l’enceta. Com en una corda, tenim dos caps, tots dos són «caps». I si voleu més vocabulari específic d’aquestes festes, rellegiu el meu primer escrit: Nadal i la llengua
També és bo de recordar que en certes contrades es representen els Pastorets (Ulldecona, Tortosa, Móra, l’Ametlla…) i pessebres vivents (Jesús, la Galera, Horta de Sant Joan, Camarles…).
Au, fins aquí! Ha sigut un plaer! M’acomiado amb un munt de besets!
