La manca d’aigua dolça i la crisi de l’aigua són una de les principals amenaces del planeta només disposem del 0,77% dels recursos hídrics del planeta, de l’aigua que tenim el 97,5% és salada m’entres que la resta el 2,5% és dolça, però el gel suposa el 70% d’aquesta, per tant, només disposem de l’1% d’aigua dolça de boca.
L’Agència Catalana de l’aigua va posar més de vint pobles de les terres de l’Ebre en el mapa on inclouen totes les zones vulnerables per la contaminació d’aigües soterrades per nitrats d’origen agrari, sent el riu Ebre un dels afectats per aquesta contaminació. En la majoria de punts d’aigua examinats per aquesta agència la concentració de nitrats per litre era de 30 ml i en els llocs on i hi ha molta fructicultura podia arribar fins a 40 ml. La UE (Unió Europea) i l’OMS (Organització Mundial de la Salut) tenen fixat el sostre en 50 ml per litre d’aigua, la consumició per sobre d’aquests límits provoca a curt termini problemes de salut en gent gran, nens i dones embarassades. La segona comarca inclosa en aquests estudis de contaminació de l’aigua és la comarca del Montsià, en pobles situats sobre l’aqüífer de la Plana de la Galera amb una concentració de nitrats de moment per sota del límit, 50 ml, però no fa gaire en un punt de Santa Bàrbara es va superar aquest límit, la solució a l’afer va ser la construcció d’un nou pou d’aigua. Avui dia segons l’ACA l’aigua de boca de Santa Bàrbara és un 60% de l’aqüífer de superfície i un 40% de l’aqüífer la Plana de la Galera i l’última anàlisi fet el concentrat de nitrats a l’aigua era del 32% apte pel consum. El municipi també va construir una planta de filtratge al costat del pou que consta de dos filtres de carboni per retenir qualsevol rastre a l’aigua de l’aqüífer, de plaguicides i pesticides provinents de l’agricultura. Una bona solució per eliminar aquest tipus de contaminació fent desaparèixer el risc a la salut de les persones.
Aquesta setmana s’ha celebrat el dia de l’aigua dedicat de manera monogràfica a les aigües soterrades (Aqüífers, fonts i pous) s’ha volgut donar visibilitat a un recurs que no es veu precisament per estar sota terra, la urgència d’aquesta celebració va ser cuidar aquests recursos naturals que representen l’1% de tota l’aigua dolça del planeta. Aigües soterrades que representen el 50% que reben els pobles i ciutats i sabent la importància d’aquest recurs per les persones i ecosistemes s’estan gestionant malament, se sobreexploten i no es tenen en compte quan es gestiona el territori. Les Nacions Unides en el seu informe anual diu, que els governs locals, nacionals o supranacionals ha de fer de policies per guarda, mantenir un recurs considerat com a bé comú fent-ne una bona gestió ecològica i sostenible de l’aigua dels aqüífers.
El centre del debat avui dia és la planta de compostatge que volen fer a Santa Bàrbara, l’ajuntament va externalitzar l’informe mediambiental de la llicència portant-lo al Consell del Montsià, el nou alcalde que va agafar el testimoni de l’anterior no s’ha volgut implicar en la gestió de la llicència deixant les seves obligacions d’alcalde en suspens tot i que la llei posa l’accent en els Ajuntaments com a primera línia del ciutadà i hauria de ser ell qui portes tot el procés. No es pot jugar a dues bandes Sr. alcalde ha d’estar amb l’empresa o amb els ciutadans i una cosa aquesta clara aquests ja varen parlar i van rebutjar el projecte. Un altre aspecte de la gestió que em sembla absurd i kafkiana és que sabent que l’aqüífer abasteix el pou d’aigua de boca de Santa Bàrbara estigui d’acord en el fet que si construeix la planta, la decisió és d’una irresponsabilitat majúscula i d’un perfil polític molt baix. A més el lloc triat per l’empresa és un paratge inundable que afegeix més perill a la contaminació de l’aqüífer.
La impressió que fa en sentir la informació que dóna l’Ajuntament és que ja no hi poden fer res perquè com l’informe mediambiental del Consell és positiu el considerant vinculant i entenen que si no donessin la llicència anirien en contra de la llei, res més lluny que tot això, l’informe mediambiental només és una part petita de la tramitació, però queda molt camí per recórrer, el problema és que l’hauran de fer els veïns sols, la manca de projecte polític entorn aquestes energies tant ERC com Junts per Santa Bàrbara que ara governen no els deixa pensar amb claredat, vull creure que no hi ha res amagat, i aquesta manca de projecte els allunya de la ciutadania posant en risc la qualitat de vida dels ciutadans, si es fa la planta l’impacte de les olors serà fort, la probable contaminació de l’aqüífer, el soroll dels camions i la contaminació de partícules MP 10 i MP 2,5 provinents del gasoil o dels mosquits en ser una planta oberta. I el més important la pèrdua de Valor Afegit pels ciutadans, quan voldran vendre alguna propietat ho tindran difícil i el preu estarà per sota del seu valor. Penso sincerament que un acte de contrició i reflexió ajudaria a l’alcalde, mirant les coses bones que pot aportar la planta al municipi o les dolentes que en són moltes.
