HomeCulturaS'apaga la inspiració de Leonardo Escoda

S’apaga la inspiració de Leonardo Escoda

La cultura ebrenca està de dol per la recent mort, el passat diumenge 27 de novembre, del pintor tortosí Leonardo Escoda, a l’edat de 66 anys, a causa d’una malaltia. Escoda, fill del també pintor Robert Escoda, va ser professor i director de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa durant 13 anys, i també va ser professor de l’Escola d’Art de Tarragona, on impartia classes d’expressions d’avantguarda.

Escoda era llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de Pintura, graduat en Gravat i Tècniques d’Estampació i graduat en Conservació i Béns Culturals Moles per la Universitat de Barcelona. Durant la seua trajectòria va obtenir el premi Guasch Coranty a Valls, el premi de pintura Tapiró a la Biennal de Tarragona i el primer premi a la III Biennal de Dibuix de Tarragona. Va rebre una beca de la Generalitat per a treballar al Centre de Restauració i Conservació de Sant Cugat del Vallès, on acabaria assolint un excel·lent coneixement dels procediments pictòrics, que esdevindrien determinants en la concepció de la seua obra. Cap als anys vuitanta, Escoda, juntament amb els poetes Zoraida Burgos i Albert Roig, van fundar la revista cultural T(D).

La força del color, l’abstracció combinada amb elements figuratius com si fossen natures mortes, però, especialment, els paisatges, eren una constant en la producció de Leonardo Escoda. Les diferents textures, de vegades amb una presència molt potent de la matèria, però, també, les esquerdes, costures i marques han estat determinants en els seus treballs, com també ho han estat el pas del temps i la seua història a través de la utilització de les teles envellides, gastades, trossos de fusta o planxes metàl·liques rovellades.

L’any passat, en el marc de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021, Escoda va comissariar l’exposició L’ermita sota l’aigua, i reflexionava així sobre la producció artística: “De vegades no es tracta de tancar-te al Delta en un magatzem i pintar; sinó de passejar, respirar i escoltar l’olor de l’aigua o de l’arròs. És este el tema: és viure. Al final tot es tracta de respirar i de xafar territori, és este el discurs que jo entenc: hem de respirar i hem de trepitjar”.

El Museu de Tortosa exposa de manera permanent la instal·lació artística L’os del vent de Leonardo Escoda, una obra contemporània que agafa el riu i el vent com a metàfora d’elements que perduren i que alhora empenyen canvi. De fet, ell mateix definia esta mostra com L’os del vent és un nom que és com un calaix, ja que en els darrers 30 anys, segons quines peces, les he anat guardant a este calaix. És un títol que vaig repetint i que és la meua manera de mirar este territori”.

La seua darrera obra, l’exposició Música Callada, es va veure al Monestir de Poblet fins al passat mes de setembre. De fet, respecte d’esta última mostra, el pintor tortosí Jaume Rocamora en valorava l’esforç que va suposar la creació de tot aquell conjunt de pintures, “integrades en l’esperit monàstic; per a mi, insuperables i irrepetibles”, i reivindicava que “esta exposició extraordinària s’hauria de presentar a la seua ciutat -Tortosa-, amb tots els honors que es mereix un artista com Leonardo Escoda”.

L’Ajuntament de Tortosa va confirmar el seu traspàs a través de les xarxes socials, en què va destacar Escoda com un “referent de la creació artística” a la ciutat, però, també, a les Terres de l’Ebre. La seua mort ha trasbalsat els cercles culturals de Tortosa i també d’arreu del territori ebrenc, ja que, a més del seu llegat artístic i del seu tarannà crític i progressista, Escoda era conegut pel seu activisme cultural. Durant estos dies, les xarxes socials s’han inundat de mostres de condol constants, des que es va conèixer la notícia de la seua mort.

L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, piulava: “Un dia trist, ens ha dixat Leonardo Escoda. No només un gran artista, sinó també un magnífic docent que va contagiar la seua passió per l’art a moltes persones. Un referent a la cultura tortosina i ànima de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona”.

També altres representants polítics, com Jordi Jordan, de Movem Tortosa, l’exregidor socialista de cultura, Enric Roig, el cap d’Esquerra Republicana, Xavier Faura, o l’Ajuntament de Roquetes mostraven la seua consternació per la mort del pintor i expressaven el seu condol a familiars, amics i especialment a Roberto Escoda, el seu pare, i a Pili Lanau, la seua parella. La directora dels Serveis Territorials de Cultura, Victòria Almuni, també va mostrar la seua “tristesa” davant la mort “d’un referent de la cultura i l’art ebrencs”, de qui “perdurarà la seua memòria i la seua obra”.

Però també equipaments culturals, com Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre o el Museu d’Art Modern de Tarragona, el festival Eufònic, entitats culturals com el Cor Flumine o persones vinculades a la cultura han reivindicat Escoda com una persona que va dedicar la seua vida a la cultura, l’art i a les persones; amb gran interès per la literatura, la música i les arts escèniques. Així, l’han descrit com “una persona il·lustrada”, de les “més amables i alegres, amb qui era fàcil conversar”, molt sociable, persona “de carrer”, que reivindicava la recuperació de l’oralitat i les xarrades; i els missatges més freqüents que podien llegir-se abundaven en termes com referent, amic, mestre.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 8 = 15

Últimes notícies