L’any 2006 es va detectar la introducció de gambúsia Gambusia holbrooki a Santes Creus, fet que va portar a una regressió gradual de la densitat del samaruc, fins i tot comprometre la seva viabilitat en aquesta localitat, a banda de comprometre el bon estat ecològic de les llacunes. Des del 2014 les entitats Fundació Andrena, Paisatges Vius i el Parc Natural del Delta de l’Ebre estan impulsant el projecte SOS Samaruc centrat en la conservació d’aquesta espècie íctica amenaçada. Dins aquestes actuacions de conservació, el 2022 s’ha executat un projecte d’eradicació de la gambúsia a les llacunes Santes Creus mitjançant aplicació de rotenona, comptant amb el finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua i el Parc Natural.
Material i mètodes
Per la planificació del tractament amb rotenona (CFT Legumine 3 3 de la companyia VESO), s’ha redactat un protocol específic amb tots els detalls operatius necessaris (dosificació, salut i seguretat, monitoratge, etc.) partint d’experiències similars i comptant amb la supervisió tècnica de l’Institut Veterinari de Noruega, amb àmplia experiència en la matèria. Cal apuntar que per a executar aquesta actuació cal obtenir una autorització especial del Ministeri de Sanitat, ja que fins a la data, l’ús de la rotenona encara no està regulat a la Unió Europea. També s’ha tret profit, per a una part de l’actuació, de cofinançament addicional a través del projecte LIFE RESQUE ALPYR que ha adoptat aquest projecte com a prova pilot prèvia a la planificació de nous tractaments amb rotenona a llacs pirinencs, previstos per als propers anys.
Es van dur a terme tres aplicacions de rotenona, al març, abril i novembre de 2022. Previ al primer tractament, tècnics del PNDE van dur a terme una campanya intensiva i persistent de rescat d’exemplars de samaruc, que van ser derivats en bones condicions a les instal·lacions del Centre ictiològic del Parc.
Resultats
Abans de l’actuació es van retirar i salvar amb èxit 1.640 exemplars de samaruc, així com 2.116 exemplars d’altres espècies autòctones de peixos. Durant el primer tractament amb rotenona es van retirar 148 exemplars més de samaruc, dels quals un 80% va poder ser recuperat, per la qual cosa la mortalitat final sobre aquesta espècie va ser mínima.
Quant al seguiment limnològic i de la descomposició de la rotenona, es disposa dels resultats preliminars que seran publicats properament. Cal apuntar que no s’han detectat canvis en les característiques fisicoquímiques, de producció primària, o de composició de la comunitat d’invertebrats, que es puguin atribuir a la rotenona. A més, s’ha comprovat la desaparició gradual i ràpida del producte aplicat al medi i dels seus derivats, de manera que el seu rastre era indetectable al cap de 4 setmanes. Pel que fa a l’èxit de l’operació, respecte a l’objectiu inicial, l’eradicació de la gambúsia, cal reconèixer que no ha estat total fins ara. Alguns pocs exemplars de gambúsia han sobreviscut.
Lamentablement, aquesta espècie pot recuperar ràpidament la població partint d’un nucli resistent mínim, fet que ha obligat a repetir el tractament fins a tres vegades. A cada nou tractament s’han augmentat les dosis d’aplicació i s’han revisat els procediments metodològics, introduint algunes variacions per millorar-ne l’efectivitat.
Conclusions
El fracàs provisional a l’eradicació de la gambúsia en aquestes llacunes sembla que es deu a un conjunt de factors que encara estan en procés d’anàlisi:
1. Absorció de part de la rotenona aplicada per les abundants partícules orgàniques i vegetació submergida en aquestes llacunes;
2. Resistència a l’ictiocida utilitzat d’una petita part dels exemplars de gambúsia
3. Possible interacció negativa del tractament amb la salinitat de l’aigua
4. Existència de petits refugis, dins de la vegetació o entre les roques d’una part del litoral, on el tractament no aconsegueix assolir una dosi suficient, permetent la supervivència d’alguns exemplars
5. Existència d’afloraments molt puntuals d’aigua dolça o salina provinents del torrent o del mar, respectivament, on alguns exemplars poden sobreviure sense veure’s afectats per la rotenona aplicada.
Cadascun d’aquests factors sembla donar-se a major o menor mesura en aquest lloc. Només una millor comprensió dels resultats globals del conjunt de seguiments i experiments previs realitzats permetrà explicar-ho.
