Campanya pels Sediments és possiblement la primera ONG dedicada a aquest important (però invisible per molts) problema, la destrucció inevitable dels deltes i les platges per l’acumulació de sediments als embassaments. Els impactes de la construcció dels embassaments són d’abast mundial, són molt forts i van en creixement. A mesura que avancen les dècades els efectes negatius es van accentuant i els positius es van moderant. La ruptura dràstica de la connectivitat dels rius està causant problemes als ecosistemes, a les pesqueries, al turisme, etc. Problemes ecològics però també econòmics, que no s’han avaluat, per no visualitzar aquesta veritat incòmoda. Per dir-ho de forma planera: estem creant deltes artificials a la cua dels embassaments, els quals un cop emergits es protegeixen per l’aparició de vegetació d’aiguamoll, amb l’efecte secundari de destruir els deltes naturals amb la seva gent, les seves activitats socioeconòmiques i els seus espais protegits. No us sembla un despropòsit? I amb l’agreujant que el final de la pel·lícula són uns embassaments reblerts i inservibles, un riu greument deteriorat i un delta a la deriva.
Però el problema va més enllà, tot i que l’hem focalitzat al delta de l’Ebre: com he dit és un problema d’abast mundial, que afecta la gran majoria de deltes i platges (que es formen per l’aportació de sorra dels rius). Poca broma, està fins i tot en risc la indústria turística, entre moltes altres coses. I per rematar-ho, el problema és encara més absurd si tenim en compte que té solució: es tracta d’una cosa tant rocambolesca (per alguns) com fer una gestió dels sediments! Passa que s’està fent a molts països, entre ells els Estats Units, França, Suïssa, Itàlia, Xina, Japó, i un llarg etc., però resulta que Spain is different! Aquí no cal ni parlar-ne, no cal ni plantejar-ho, i si es planteja tot és molt complicat i tot és molt impossible. Vinga home, ja n’hi ha prou, som afectats pels embassaments però no som idiotes. Suposo que per ser una minoria (ebrencs) dins una altra minoria (catalans) ens mereixem una doble dosi de ninguneo per part dels que controlen el riu Ebre, que ja sabem tots qui són i perquè gestionen la conca com la gestionen. La vella cultura de l’aigua, us sona?
La recuperació de sediments té encara més importància en temps d’emergència climàtica. La pujada del nivell del mar s’està accelerant i, si no ho esmenem, se n’anirà cap a un metre a finals de segle i uns quants metres els propers segles. Només podem parar el cop, en part, si recuperem el flux de sediments cap a les costes. I molt important, això ens pot permetre guanyar temps per frenar dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar l’onada catastròfica. Per cert, tots hem pogut veure com les platges ben conservades del Delta han parat el cop del gran temporal Glòria sense gairebé immutar-se. Hem guanyat el relat, ara cal guanyar els sediments.
