TERRES DE L’EBRE Segons la recerca dels investigadors i investigadores de la URV Juan Luís Gonzalo, Anna Sendra, Natàlia Lozano i Jordi Prades, utilitzar l’experiència de joc com a eina educativa pot incrementar significativament la motivació i la implicació dels estudiants. Així mateix, el resultat de l’estudi assenyala la necessitat d’estudiar com impacta l’ús d’esta eina en els professors i, també, la seua utilitat a llarga durada.
Esta recerca va implicar a més de 850 estudiants de la URV, d’aquests, el 94,2% afirmen que es van sentir motivats per les activitats dutes a terme; el 84,4% que s’haurien de jugar jocs a les universitats; i el 78,2% consideren que no disminueixen la reputació de la institució. Tanmateix, només 6 de cada 10 estudiants consideren que aquest recurs es pot utilitzar com a suport habitual a les classes. Tots els estudiants van participar en activitats docents gamificades, scape rooms i activitats d’aprenentatge basat en el joc.
Els resultats de la recerca també assenyalen que esta eina educativa permet als estudiants recrear situacions laborals reals i pot arribar a generar noves oportunitats professionals. D’esta manera se’ls ajuda a identificar les dinàmiques i les dificultats del seu futur ambient de treball i, a més, es promou el seu pensament crític.
El mètode utilitzat a la investigació va combinar l’observació participativa a través de fotografies i notes dels investigadors; qüestionaris tant quantitatius com qualitatius per avaluar l’acceptació d’este tipus d’activitat i els beneficis que aporta als alumnes; i, finalment, sessions de joc on es va adaptar el pla d’estudis i es va perseguir l’assoliment d’objectius com ara desenvolupar el treball en equip. En estes sessions, l’experiència de joc es va fer servir en forma de jocs de taula, scape rooms educatius i de jocs de rol.
La intervenció va implicar estudiants de la Facultat de Lletres (Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions públiques) i de la Facultat de Química i Enologia (Biotecnologia, Bioquímica i Biologia Molecular; el doble grau d’Enginyeria informàtica i Biotecnologia; i el doble grau en Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular). Totes les sessions van incloure almenys un dels investigadors com a docent i l’edat dels estudiants participants estava compresa entre els 18 i els 32 anys.
L’article que s’ha publicat fruit de l’estudi també planteja algunes qüestions que caldria investigar per a comprovar si aquesta eina pot utilitzar-se com a solució als problemes que planteja l’ensenyament tradicional: la baixa motivació i la poca implicació per part dels estudiants a les classes.
D’altra banda, l’estudi suggereix que el joc funciona com a activitat puntual, però també afirma que escasseja la recerca dedicada a investigar si poden aplicar-se com a mètode habitual. Per això caldria aprofundir en com afectaria l’adaptació d’este nou mètode a les pràctiques habituals dels professors. Tal com asseguren els investigadors en este article, l’edat mitjana dels professors d’universitat s’aproxima als 47 anys i consideren que l’aplicació d’este mètode es trobaria amb obstacles, com ara la manca d’habilitat, la resistència al canvi o barreres organitzatives. Per tant, s’haurien de conèixer quins factors podrien afavorir l’acceptació d’este mètode alternatiu.
