Molt content de veure com la gent de les penyes -adolescents i joves-, participen de l’acte oficial de la Diada a Roquetes. Llàstima que la coincidència d’horaris entre l’acte oficial, protocol·lari, i les proves del circuit de penyes, fa que les indumentàries siguin informals.
Que ningú ho prengui com un comentari classista i elitista, ans al contrari, soc l’home més feliç del món després de comprovar que no s’exigeix vestir endiumenjat en els actes oficials. Aprofito l’avinentesa per a fer-li veure a Marta- la meva companya i la crítica més ferotge-, que no és necessària la camisa, que l’americana és una peça superada per la inèrcia dels temps, que l’any que ve l’únic problema a resoldre serà quina samarreta combina millor amb els pantalons, si la de Marx o la de Gramsci. Al final, tot comptat i debatut, del que es tracta és de vestir com es vulgui i, com molt bé reclamava en el seu parlament el president del Comerç Agrupat, l’amic David Peris: “Si m’ho permeten, ja que la Diada d’aquest any està dedicada als diversos accents en català, me permetré lo lujo de fer l’acte en occidental, tortosí, roquetero, o com li vulgueu dir”. Per cert, de l’acte oficial a Roquetes es pot salvar el minut de silenci amb solidaritat amb les víctimes del terratrèmol del Marroc -amb presència de la comunitat marroquina local-; i el parlament de David Peris com a veu d’un teixit comercial que pren embranzida dia a dia. Per entendre de què parlo heu de donar una ullada a la foto que comparteix l’alcalde Ivan García a les xarxes.
President Aragonès abandonava la manifestació de la tarda escortat pel seu servei de seguretat, enmig de crits de traïdor i botifler. Aquells/es que han provocat l’incident estaven emprenyats/des per la presència del Molt Honorable a la manifestació- la revolta dels somriures es torna agressiva i violenta segons en quines circumstàncies-, la pancarta d’Aliança Nacional i els seus militants desfilant amb aire marcial, no els incomodaven en absolut. És una mala notícia, molt mala notícia. Segurament, i sense massa por a equivocar-nos, els intolerants que avui han insultat i escridassat al president, són els mateixos o del mateix perfil, que el 2010 van provocar un incident semblant amb el president Montilla. Ni llavors ni ara, actes d’aquesta baixesa moral són justificables, almenys per als socialistes. Queda el dubte de saber si tots podríem dir el mateix…
Més enllà de la guerra de xifres habitual quant a participació en la performance de plaça d’Espanya, la presidenta de l’ANC, la Sra. Dolors Feliu, deixa dos missatges importants a boqueta de nit. L’ANC es converteix en un nou actor polític de cara a les autonòmiques, deixa de reconèixer als seus interlocutors amb representació parlamentària i en busca de nous per a fer la independència – no abandonem el bucle-. En segon lloc, presidenta Feliu segueix amb el pressing a ERC demanant la convocatòria electoral, una versió actualitzada d’aquell “President posi les urnes!” d’una Carme Forcadell avui més allunyada que mai de l’artefacte que va fer gran en el seu dia. Els pressupostos de 2024 ens donaran més pistes sobre el calendari electoral, i no només a Catalunya.
Comença el curs -acadèmic i polític-, en endavant hauríem de programar millor les proves del circuit de penyes i no contraprogramar-les amb una Diada a la baixa.
