Segurament no hi ha dia que, en algun moment, no hagis deixat d’escoltar alguna emissora de ràdio, sigui en el temps que agafes el cotxe per anar a la feina o a portar els nens al col·legi, sigui quan estàs fent el dinar o les feines de casa o ara amb mes freqüència, fent teletreball. Qualsevol excusa és bona i tothom en té alguna al seu abast en algun minut de la seva vida quotidiana per fer un clic i trobar-nos, de sobte, amb una manifestació a les Rambles o amb el romanticisme d’Angie dels Rolling Stone.
La ràdio sempre està amb tu per fer-te companyia, per tenir unes veus al teu voltant mentre fas alguna cosa i estàs sol, o per emocionar-te amb aquell tema que feia temps que no senties, per fer-te reflexionar amb el comentari d’aquell tertulià, per commoure’t amb les paraules o informar-te del que passa al teu voltant. Per saber el temps que farà o la pel·lícula que estrenaran demà. De vegades únicament perquè et distragui o et faça més agradable la teva rutina.
Ella, la ràdio, com la més adient de les companyies, està disposada a atendre’t de la forma més variada, més imaginativa, durant tots els dies de l’any, a totes hores i gairebé per satisfer tots els teus gustos. I de forma insòlita, sense demanar-te diners a canvi com a compensació dels seus serveis, cosa rara avui en dia. Ni tan sols et demana atenció, la poses, la connectes, i llavors fas el que vols, et sents tan lliure que, en ocasions, ni l’escoltes, la tens posada i punt, paraules i música, fins que alguna cosa et desperta el teu interès i llavors sí, aleshores, et deixes portar per aquella cançó o per aquella història que et relaten unes veus seductores.
A diferència del que aporten les noves tecnologies, que és molt i molt interessant, on tu ets el protagonista absolut, i tens el teu play list personalitzat, en la ràdio et veus sotmès a la sorpresa de la creativitat d’uns altres, que en principi, ja pressuposes que s’ha aproparan als teus gustos. Sempre pots canviar de dial si no aconsegueixen sintonitzar amb tu i el teu estat anímic. I això és precisament el seu atractiu. Van mes enllà de tu i dels teus gustos. Et pot descobrir coses.
No hi ha ningú que no s’hagi deixat fascinar en algun moment per les paraules invisibles que viatgen des dels estudis de qualsevol lloc del món fins a les nostres llars o el nostre automòbil i ens conten històries que ens fan vibrar o simplement desperten la nostra curiositat, però sobretot, ens porten a d’altres realitats o, senzillament, ens provoquen un somriure. Que ja és molt.
Des d’aquí el meu agraïment a tots aquells que, dia rere dia, construeixen aquest màgic mitjà de comunicació que ha sabut sobreviure a totes les novetats tecnològiques només amb el so.
Probablement no soc objectiu a l’escriure aquest article, perquè la ràdio ha deixat en mi una petjada molt significativa en la meva vida, a la qual li dec molts anys d’autèntica passió i la qual, molt aviat, vull tornar a tastar, encara que sigui en petites dosis. Ara des de la maduresa, però reivindicant els meus anys a aquest mitjà, torno a Imagina Ràdio amb un nou però vell programa. Us ho contaré molt aviat.
Perquè què seria de nosaltres sense la ràdio? Que seria de mi?
