Si Rússia guanya la guerra i s’annexiona la meitat del territori d’Ucraïna, la població les passarà putes. A la Ucraïna de Putin no hi haurà llibertats. Les manifestacions acabaran en detencions massives. Els arrestats seran torturats i alguns no tornaran mai a casa. La propaganda substituirà la premsa lliure i els periodistes independents seran esclafats.
La representació política dels ucraïnesos serà pura quimera. Els governants de les suposades regions autònomes seran titelles del Kremlin. Als opositors se’ls considerarà terroristes i els eficients serveis secrets russos els faran desaparèixer.
Per esborrar la identitat ucraïnesa que Putin considera una amenaça, milers russos seran traslladats a viure a les ciutats conquerides. L’idioma ucraïnès quedarà proscrit i a les escoles s’educarà en l’amor a la mare pàtria amb seu a Moscou.
Els milions de refugiats als qui ara donem la benvinguda no tornaran al seu país. Alguns s’integraran a les nostres societats. Altres continuaran malvivint en camps de refugiats a Polònia. Però ben aviat ens n’oblidarem, dels uns i dels altres.
L’ONU condemnarà l’ocupació i exigirà un referèndum perquè els ucraïnesos diguen si volen ser part de Rússia, una solució que Putin mai aplicarà malgrat la pressió internacional, perquè sap que, amb el temps, s’imposaran els interessos estratègics i energètics d’Occident. I així és com els Estats Units i la Unió Europea acabaran reconeixent que el Sàhara Occidental és una regió del Marroc, perquè és la solució “més seriosa i creïble” al conflicte. Un moment… no parlàvem d’Ucraïna?
