Les vacances de Setmana Santa ja han passat i les primeres dades de visitants es van coneixent. Així, aquestes primeres dades informen de records de visitants, amb la grata sorpresa que no s’han vist les imatges d’overbooking i sobresaturació per cap lloc: Lo Trabucador, la Fontcalda o els Ports han sobreviscut o han cohabitat amb aquest turisme cada cop més aficionat a palpar el medi ambient com un model de vacances alternatiu al Sol i Platja.
El cert, que si acceptem com a bones les dades que es van publicant ens podem alegrar que aquest model de turisme que viu experiències amb la natura, i que cerca una oferta cultural alternativa es va consolidant a poc a poc al llarg i ample de les Terres de l’Ebre. Des de la Ribera d’Ebre fins a Sol de Riu, a la desembocadura del riu Sénia al terme d’Alcanar.
Així, a la comarca de la Ribera triomfen les rutes del turisme floral dels camps fruitals, però també l’assistència al Museu del Ferrocarril a Móra la Nova, on segons informava la direcció del Museu aquestes vacances de Setmana Santa doblava les visites respecte a l’any 2019. I no hem d’oblidar el turisme cultural de Memòria que estan treballant els Ajuntaments de Flix i d’Ascó amb els seus espais de memòria integrats als espais del COMEBE com és l’espai museïtzat del refugi de Flix o en el cas d’Ascó el Campament del XV cos o el Búnquer dels Regues. I com no!, la joia més preuada: Miravet.
Respecte a la comarca veïna de la Terra Alta s’està situant com a lloc de turisme cada cop més atractiu. El turisme de natura dels Ports liderats per Arnes i Horta de St. Joan que durant aquests dies més d’un restaurant han posat l’etiqueta de complet, la Via Verda de “la Vall de Zafan” cada cop més atractiva, Igualment, la resta de la comarca s’està consolidant cada cop més el turisme cultural de memòria, sobretot, a Corbera d’Ebre i a Gandesa. Evidentment, el programa de TV3, Batalla Monumental, ha ajudat a consolidar i a fer créixer aquest turisme que es troba a anys llum del Sol i platja i que potser un motor econòmic a curt i llarg termini a la comarca. Aquí el Consorci del Memorial dels Espais la Batalla de l’Ebre té un paper important a desenvolupar. Tampoc no hem d’oblidar el paper que pot dur a terme la indústria del vi i de l’oli com un bon revulsiu turístic.
Per altra banda, al Baix Ebre i el Montsià la Setmana hauríem de diferenciar dos espais estratègics: La zona de la costa unida al Delta de l’Ebre i la part de l’interior. La zona del Delta l’assistència de visitants ha estat extraordinària, però sense haver de lamentar les situacions d’overbooking dels darrers anys. Tot indica que com a lloc turístic el Delta de l’Ebre està en la seva plenitud, potser a partir d’ara, les polítiques públiques de promoció s’haurien de substituir per altres de crear valor afegit si no volem matar la gallina d’ous d’or i morir d’èxit. La zona de l’interior, almenys a Baix Ebre, les dades que s’han publicat també són optimistes: Més de 20 mil usuaris per la Via Verda pel tram que transcorre per la comarca del Baix Ebre i més de 2000 visitant que han passat pel Museu Cota 0. La veritat és que cada cop la capital ebrenca va posicionant-se com a destí turístic arquitectònic, museístic i cultural.
En resum podem de dir que la Setmana Santa a les Terres de l’Ebre ha anat estupendament, consolidant-se com un lloc elegit pels turistes per passar unes vacances curtes més enllà del Sol i platja. Però, hem de tenir clar que no hem de abaixar la guàrdia i fins i tot, en alguns indrets, el model de promoció hauria de canviar si no volem tenir alguna sorpresa a curt i mitjà termini. Igualment, encara queden alguns indrets que no aprofiten aquesta moda pel nostre territori. Llocs que potser és on s’haurien d’incidir o buscar el perquè no hi són atractius o perquè són desconeguts encara avui en dia pels turistes que trien les nostres terres per passar alguns dies de vacances.
