HomeMedi AmbientSíntesi ecològica i ambiental de les llacunes del delta de l’Ebre

Síntesi ecològica i ambiental de les llacunes del delta de l’Ebre

La síntesi és un exercici necessari per a qualsevol disciplina científica, sobretot per aquelles que obtenen informació de diferents especialitats, com és el cas l’ecologia amb la biologia, química, evolució, zoologia, o botànica entre altres. La recerca en ecologia és intrínsecament sintètica, i la majoria dels problemes de conservació i gestió dels ecosistemes requereixen una compilació, anàlisis i interpretació de coneixement i dades. Des de fa uns anys i més recentment que l’increment exponencial del volum de dades s’ha convertit en el que alguns autors anomenen la “càrrega de coneixement”. Aquest augment massiu requereix una síntesi perquè els gestors puguin utilitzar aquesta informació de forma ordenada i eficient.

Les llacunes del Delta de l’Ebre són un exemple molt clar d’acumulació de coneixement i dades al llarg dels últims 30 anys en forma de seguiments ambientals, tesis doctorals, projectes de recerca, articles científics, i contractes. Tot i això, no hi ha hagut un intent que hagi facilitat una síntesi de dades. En aquest context, el Parc Natural del Delta de l’Ebre va encarregar al programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA (Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries) un estudi de síntesi i anàlisi de dades de seguiments a llarg termini juntament amb altres estudis (tesis doctorals, informes, projectes) amb l’objectiu d’establir la base d’un pla de gestió i conservació de les llacunes. Els objectius específics del treball eren: 1) analitzar tendències temporals i extreure patrons de canvi entre les llacunes, 2) desenvolupar noves eines estadístiques que facilitin entendre millor la seva dinàmica, 3) integrar observacions biòtiques i abiòtiques amb la gestió hidrològica, i 4) apropar investigadors i gestors per formular noves mesures de conservació.

La síntesi va seleccionar un total de 8 treballs que cobreixen més de 20 anys d’estudis desenvolupats per l’IRTA, el PNDE i altres institucions de recerca i on s’han produït canvis ambientals diversos en les 8 llacunes del delta: Olles, Canal Vell, Garxal, Buda, Alfacada, Tancada, Encanyissada-Clot i Platjola. La metodologia ha consistit a recopilar treballs que hagin estudiat les comunitats biològiques (e.g., macroinvertebrats, macròfits, peixos, ocells hivernants), índexs d’estat ecològic (QAELS, ECELS), variables físico-químiques (e.g., temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, pH, sòlids en suspensió, nutrients, clorofil·la), i gestió del règim hidrològic. S’ha realitzat un registre de metadades que descriu les variables, períodes, i punts mostrejats per cada projecte considerat. La primera versió de la base de dades s’ha creat en format MS Excel i analitzat amb el software R per tal de ser accessible al major nombre de persones interessades i aquesta es pugui actualitzar a mesura que noves dades estiguin disponibles. En un futur, es preveu que la base de dades, o part d’ella, sigui pública i dinàmica i accessible a través d’una aplicació web.

La figura 1 mostra l’abast temporal dels treballs inclosos en la base de dades. Existeix una elevada heterogeneïtat, des d’estudis puntuals d’1 any amb mostrejos mensuals, estudis de 3-4 anys amb mostrejos anuals, fins estudis anuals i mensuals de quasi 30 anys de durada. Els punts de mostreig inclosos en la base de dades són un total de 242, amb 85 variables diferents i més de 10.000 mostres.

Els resultats han permès comprovar com existeix una tendència anual a la salinització d’algunes llacunes, sobretot aquelles on l’alteració hidrològica resultat del cultiu de l’arròs i esdeveniments posteriors ha estat més intensa (Encanyissada i Tancada) (Fig 2). Aquestes tendències concorden amb els resultats d’altres variables, com per exemple reducció de la cobertura de macròfits i captures de peixos. A més a més, també s’ha pogut constatar l’estreta relació entre gestió hidrològica (e.g., maneig de l’aigua de reg) i físico-química de l’aigua, l’impacte de l’arribada i l’establiment d’espècies invasores en les comunitats autòctones, principalment de peixos, i la manca de renovació de l’aigua com a factor principal d’empobriment de l’estat ecològic. En contrast, trobem les llacunes de Buda i Garxal com a excepcions del model hidrològic artificialitzat del Delta de l’Ebre i que poden servir com a referència per futures actuacions de millora. L’Alfacada també és una excepció, amb valors màxims de salinitat al mes de desembre i amb rangs de variació anuals no associats al cultiu de l’arròs. La disminució progressiva i generalitzable del percentatge d’oxigen en totes les llacunes estudiades és un fenomen que caldria investigar amb més detall a causa de la seva importància en el metabolisme de les llacunes (producció primària i respiració). Un fet que podria estar intervenint en la disminució de l’oxigen dissolt és l’augment, també generalitzat, de la temperatura de l’aigua en les llacunes (Fig 2).

Mentre que la diversitat d’aus aquàtiques al Delta no mostra canvis significatius en la tendència temporal, canvis en les poblacions de certes espècies dependents de làmines d’aigua profundes i recobriment de macròfits poden servir d’indicadores de l’estat de conservació de les llacunes. Tenint en compte que la representativitat temporal de les dades d’ocells d’espècies d’interès (e.g., ànecs i fotges) no és òptima fins a partir de l’any 2000, les dades d’ocells hivernants mostren una substitució de les poblacions de fotja per anàtides. Aquestes tendències caldria estudiar-les més i veure si existeix una relació amb la reducció de macròfits, presència d’espècies invasores (e.g., cargol poma, cranc blau) i en general, una major pressió d’usos o canvis en la gestió de l’aigua per interessos agrícoles i cinegètics.

La recuperació i restauració de les llacunes més afectades s’ha de realitzar tenint en compte els usos humans, així com un coneixement ecològic de funcionament i estructura tròfica de tot l’ecosistema (e.g., contribucions dels productors primaris als fluxos de matèria i energia). En general, semblaria que un funcionament natural de les llacunes és la direcció tot i que això vindrà determinat per les possibilitats d’intervenir en els factors que impedeixen i/o reforcen la possibilitat de revertir les condicions actuals, així com la necessitat de més estudis que aportin dades de condicions de referència, és a dir, preimpacte, i nous seguiments que ajudin a caracteritzar millor les entrades i sortides d’aigua de les llacunes. Aquest treball de síntesi i la base de dades són una primera eina de treball perquè més estudis es puguin dur a terme dins un marc comú de dades compartides i en obert de les llacunes del Delta de l’Ebre, i aquesta serveixi com a instrument de conservació i millora de les condicions de les llacunes als gestors de l’espai.

Soldo 51
Soldo 51
Soldó 51
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 3 =

Últimes notícies