Molts són els debats que -des de la creació del Parc Natural del Port l’any 2001, Decret 160/2001 de 12 de juny- s’han dut a terme amb relació a la seva possible ampliació, ja sigui com a espai natural en el marc de la delimitació administrativa de Catalunya, o bé vinculant-se a projectes interterritorials amb la Tinença de Benifassà i Matarranya. Establint, en aquest darrer cas, un marc similar al que des de 1966, hi ha configurada la Reserva Nacional de Caça del Port, de la qual formen part estos mateixos territoris. També, en altres moments, es va parlar de la possible transformació a Parc Nacional, cosa que va quedar “aparcada” en haver-hi una àmplia oposició per part del territori.
Lo Port no és una serralada aïllada, sinó que constitueix un extens massís muntanyós envoltat d’altres espais naturals de singulars característiques, grans valors naturals i paisatges espectaculars, però no per això la delimitació actual del Parc Natural s’ha d’ampliar -o no- només pel criteri que en la declaració de l’any 2001 tots aquests altres espais foren obviats.
En cap moment l’any 2001 es va tindre la percepció que es deixava fora ningú, sinó que simplement -amb molt d’esforç- es va treballar en aquell àmbit geogràfic i administratiu denominat “El Port, Lo Port, Massís del Port,…”, que històricament ja tenia una delimitació clara, i que els ajuntaments, propietaris privats i Generalitat de Catalunya van considerar incorporar.
És evident que pot haver-hi motius que en justifiquin l’ampliació, però tampoc podem oblidar altres condicions que fan qüestionable aquesta proposta.
La continuïtat física en pot ser una; ja que no s’entendria ampliar el Parc Natural de forma discontínua en el cas que alguns ajuntaments o propietats privades, que ara estan a la perifèria, s’hi oposessin. I dic ajuntaments, no només com a delimitació administrativa, sinó perquè també en molts casos són els propietaris majoritaris dels terrenys. Cal recordar que en l’actual configuració del Parc Natural del Port la titularitat de la propietat dels ajuntaments representa el 41,4 %; la propietat privada, el 38,4 %; i la propietat de la Generalitat, el 20,2 %.
Per tant, si s’arriba a plantejar la proposta d’ampliació del Parc Natural del Port -de manera oficial – en el si de la Junta rectora del Parc Natural, són diverses les consideracions a tindre en compte; independentment dels valors naturals, paisatgístics, històrics, o d’espais que es volen preservar de la implantació eòlica. Entre aquestes consideracions i arguments a tenir presents n’apunto tres que considero cabdals.
La primera consideració és la de tindre en compte el territori (ajuntaments, propietat privada i Generalitat), tant aquells que ja formem part del Parc Natural com aquells a qui es proposa d’incorporar. Així es va fer en la seva constitució l’any 2001 i en tot el treball previ els anys anteriors amb la presentació de les propostes i debats corresponents, poble a poble i amb els agents afectats. Per tant, caldria una unanimitat del territori a l’hora de definir els límits de l’ampliació i com cal desenvolupar-la.
La segona consideració ve donada pels recursos humans de què disposa avui el Parc Natural a l’hora de dur a terme la seva gestió i manteniment, una plantilla actualment insuficient per tot el treball a realitzar, la qual cosa posa més en qüestió la possibilitat -avui- d’ampliar el Parc si no s’assegura l’increment de personal per poder dur a terme tots els reptes que es derivarien d’un espai natural amb molta més superfície que l’actual.
I la darrera consideració que fa inviable la proposta d’ampliació, si més no, en l’actualitat, és el finançament de tota l’estructura. Si en aquests moments, després de vint-i-un anys de funcionament del Parc, el seu pressupost i recursos econòmics són insuficients per al manteniment adequat de les 35.050 ha, l’ampliació de l’actual superfície a 50 o 60 mil ha seria un autèntic despropòsit. Per tant, caldria assegurar recursos abans d’emprendre una ampliació efectiva
Arribats aquí, podem debatre si cal o no l’ampliació del Parc Natural. Qualsevol proposta de millora sempre és positiva, com també és legítim elaborar documents tècnics a partir dels quals fer les propostes corresponents. A partir de totes aquestes aportacions i consideracions, correspondrà a la Junta Rectora del Parc Natural debatre i aprovar – o no- qualsevol proposta que es presenti; i, en aquest cas, amb el vistiplau dels propietaris (ajuntaments, propietat privada, Generalitat) d’aquells espais als quals es proposa d’incorporar al Parc Natural.
