Jesús Griera és un dels quatre espeleòlegs que, l’any 1968, va descobrir les Coves Meravelles, a Benifallet. Cinquanta anys després, encara denota emoció quan recorda el moment. “Va ser una alegria immensa, indescriptible. Mai havíem vist una cova d’aquelles característiques: tan rica i tan bonica”, explica avui des de Barcelona. Ara té 76 anys, i admet que la descoberta de les coves l’ha acompanyat tota la vida. També ho ha fet l’afecte cap a les Terres de l’Ebre i, sobretot, cap a Benifallet, on segueix anant cada any. L’últim cop va ser fa tres setmanes, quan l’Ajuntament de la localitat va organitzar un acte en reconeixement a ell i als altres tres espeleòlegs que van saber trobar, per primer cop, una de les meravelles del nostre territori.
Va ser una visita planificada?
L’any 1966, un company del club va trobar un llibre sobre les coves que ja s’havien descobert a Benifallet. Semblaven molt interessants i vam decidir organitzar un viatge per a fotografiar-les. La Setmana Santa del 1967 hi vam anar.
Però les Coves Meravelles les vau descobrir un any després, no?
Sí, el 1968, en un segon viatge. Però en aquesta primera sortida ja vam descobrir la Cova Marigot, també a Benifallet. Llavors, l’any següent vam tornar-hi per a fer fotos i per a mirar si trobàvem res més. Teníem la intuïció que hi devia haver alguna cosa més.
I així va ser.
L’últim dia del nostre segon viatge, el 19 de març de 1968, un dels companys, Mane
Arnau, va anar a fer un tomb. Va detectar un cau de conills que semblava que podia ser l’entrada cap a una nova cova.
Un cau de conills?
Sí, hi passava molt corrent d’aire, més de
l’habitual. Vam estar més de mitja hora fent el forat gran a cops de pic i pala, i vam descobrir les Coves Meravelles. Era, vaja és, preciosa. Ens vam emocionar molt.
I llavors?
Vam comunicar-ho al poble de Benifallet. Principalment, perquè calia tancar-la i protegir-la per a evitar que ningú la pogués perjudicar. També vam comentar a l’Ajuntament que la cova podia convertir-se en un gran atractiu turístic, però en aquell moment no hi havia diners per a habilitar-la i va haver de romandre tancada durant 25 anys.
I, finalment, el 1993 es va obrir al públic.
Efectivament. I des de llavors, s’han anat millorant les condicions per a oferir un millor servei. Cada alcalde ha aportat el seu gra de sorra
.
Aquesta és la història del descobriment, però Jesús Griera com es comença a interessar pel món de l’espeleologia?
Sempre he sentit atracció per les coves i el món dels excursionistes, però és veritat que a la mili vaig conèixer un company que era soci del Club Excursionista de Gràcia i em va introduir en aquest univers. Durant la mili em va dir que m’avisaria per a l’inici del proper curs d’espeleologia. I així va ser. Al cap d’uns mesos vaig rebre una carta seua on em convidava a unir-me a l’entitat.
Fèieu excursions cada cap de setmana?
No ben bé. Abans no era tot tan fàcil com ara. Viatjar, per exemple, de Barcelona a les Terres de l’Ebre costava molt: les carreteres no eren bones, gairebé no hi havia transport públic. Per anar a les coves sempre necessitàvem un cotxe, i no sempre el teníem.
Ara anar i venir de l’Ebre ja és més fàcil.
I tant. Sempre dic que la descoberta de la Cova Meravelles va anar acompanyada d’un altre descobriment: el de les Terres de l’Ebre i la seua gent. Soc un enamorat del territori i, sobretot, de Benifallet. M’ha enamorat el paisatge, la tranquil·litat…
Hi ve molt sovint?
Ara ja no tant, perquè a mesura que et fas gran tot es complica més. Però, igualment, hi vinc un cop a l’any mínim. Hi va haver un temps que hi venia molt, gairebé cada 15 dies m’escapava de la ciutat per a venir a l’Ebre.
Doncs fa menys d’un mes va rebre el reconeixement del poble de Benifallet.
Em va fer molta il·lusió este homenatge. A més, dos dels descobridors ja no hi són, i encara va ser més emotiu recordar-los.
Juntament amb Jesús Griera, els altres descobridors van ser Eugeni Marigot, Ramon Garcés i Manel Arnau.