Després del Japó, Espanya és el país més sorolls del món. Aquesta afirmació és de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Experts prestigiosos com D. Kahneman (psicòleg, premi Nobel d’Economia l’any 2002) adverteixen severament d’aquesta epidèmia cognitiva del segle XXI (llibre: Ruido, un fallo en el juicio humano).
Decibel és la paraula clau per a entendre i valorar la importància del soroll, i la seva intensitat, com un agent ambiental que ens fa vells acústicament abans d’hora. Aquesta paraula d’origen anglès marca els límits del que és nociu per a la salut auditiva. No en va, més de 1.000 milions de persones d’edats compreses entre els 12 i els 35 anys corren el risc de perdre l’audició a causa de l’exposició prolongada i excessiva a música forta i altres sons recreatius, cosa que pot comportar conseqüències devastadores per a la salut física i mental, educació i perspectives de treball. El soroll altera la consciència, el coneixement i el comportament.
La contaminació acústica a Espanya (de mitja supera en deu decibels les recomanacions de l’OMS) és un problema de salut pública, ja que els estudis epidemiològics mostren prou evidència sobre la relació directa entre exposició a soroll ambiental i efectes adversos sobre la salut. No en va, la Societat Espanyola d’Acústica reclama a les autoritats públiques que actualitzin la legislació i l’adeqüin a les recomanacions de l’OMS. Segons aquest organisme, el 30 % de la població de la Unió Europea està exposada a soroll per trànsit a l’exterior dels habitatges a nivells superiors a 55 decibels durant la nit. Aquests nivells, segons l’organisme, causen malestar fort. L’OMS ha estipulat que els nivells de decibels màxims que s’han de tolerar no han de superar mai els 65, al matí; i els 55, a la nit.
Els experts adverteixen de les conseqüències més immediates del soroll per les oïdes: xiulets, brunzits o acúfens (la percepció de sorolls d’origen desconegut dins de l’oïda). Amb el pas del temps, la pèrdua d’audició (indolora) pot succeir i és un fenomen complex de detectar.
Ramonet, un pastor de ramats d’ovella del Matarranya, és capaç de percebre sons gairebé inaudibles. Mentre que Pepito de Tortosa -un cambrer que porta molts d’anys treballant i suportant els sorolls exteriors del trànsit i de l’interior de la cafeteria- a penes sent el que la seva dona li comenta mentre sopen. O pot ser Pepito és fa el sord?
Es podria dia que avui dia no hi ha llibertat complerta sense silenci. Aquest és un privilegi, un valor incalculable de salut i serenitat. Ah!, i molt de records al/s jove/es que va/n i ve/nen per la ciutat ”petant” la moto; i, com no, també al veí que juga amb la moto-serra dissabtes i diumenges a l’hora de la migdiada.