Sempre m’ha captivat l’espectacle dels arrossars del Delta. Ara, a la vellesa, he tornat a visitar els camps erms i he recordat com els vaig veure, també a la tardor, ara fa 25 anys des d’una altra perspectiva de mare, professora i activista…
Sempre m’han enamorat els canviants colors dels arrossars segons les diferents estacions de l’any, segons les hores del dia. Mai he sabut decidir en quin moment quedar-me.
Quan estan inundats d’aigua, preparats per a la sembra, em semblen un gran espill blau. Reflectixen el cel i els núvols, moguts pel vent, impossible descriure l’espectacle.
Quan apareixen els verds, en diverses tonalitats segons els llocs i el moment de la plantada. Una catifa de verds en totes les seves gammes.
En arribar l’agost, els grocs, daurats i ocres, apareixen pertot. Aquelles llavors que havien sembrat i havíem vist en verds i daurats, s’han convertit en or amb les espigues de l’arròs.
En quin moment quedar-se? En la sembra, el conreu o la collita? Impossible triar. Dificil de valorar si no és com un regal de Deu.
Intentaré, però, veure en cada color del Delta la capacitat de l’ésser humà de treure el millor, per a veure els “valors” que amaga.
Del moment “blau” podem valorar el treball i l’esforç en comú per a sembrar junts amb l’esperança dels fruits.
Del verd del planter, el conreu del que ens importa, el creixement i l’espera espectant d’arribar a la maduresa.
Del groc de les espigues, la riquesa real de la collita, possible per l’esforç comú.
Este esforç co.lectiu, que també en la nostra societat, es un regal per agrair i conservar, com la naturalesa de les nostres terres.
