HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catTempus fugit: carpe diem

Tempus fugit: carpe diem

Que ràpid ha passat el temps! Quina setmana més llarga! Quines vacances més curtes! Aquest més no s’acaba mai! Sovint diem expressions paregudes per fer menció al pas del temps. Segons les circumstàncies tenim la percepció que tot passa d’una manera més o menys ràpida. Quan ens ho passem bé voldríem que aquells instants duressin molt més. En canvi, se’ns fan eterns, per exemple, els dies que passem ingressats en un centre hospitalari.

Si mirem la definició literal de temps veurem que ve del llatí tempus, que significa “extensió” o “mesura”. Estaríem parlant d’una magnitud física que s’utilitza per a mesurar la duració, simultaneïtat i separació dels fets i esdeveniments. Això ens permet ordenar-los en una seqüència, de la que es desprenen les nocions de passat, futur i per tant, de present. Durant molt de temps ha estat un important tema d’estudi per a la ciència, la religió i la filosofia:  d’Aristòtil a Sant Agustí o Kant passant per Heidegger i Einstein.

En física, el temps  es pot considerar com una magnitud absoluta (mecànica clàssica) però també pot ser relatiu (mecànica relativista). Això significa que els valors del temps poden variar segons qui sigui l’observador, el sistema de referència que s’utilitzi i el punt en el que es trobi.  I si ja ens situem en l’esfera de la relació espai/temps arribaríem a la teoria de la Relativitat, segons la qual aquests conceptes varien en funció de l’estat de moviment de l’observador.

Però, en realitat, el temps no existeix. El calendari que acabem de penjar fa pocs dies a la paret de la cuina, ens indica que estem al primer mes i que al darrera hi ha dotze fulles més per encetar. L’agenda que ens van portar els Reis Mags està pràcticament buida, a l’espera d’anar recordant-nos els compromisos adquirits. El rellotge que presideix l’oficina ens avisa de l’hora en que acabarem la nostra jornada laboral.

No soc ni científic ni filòsof. Però sé del cert que a partir d’ara, la llum de les tardes s’anirà allargant de manera ostensible. I que en breu, els ametllers floriran, les oliveres trauran la mostra, les orenetes volaran escridassant inútilment i el brot dels fruiters ens anunciaran la primavera. Gairebé sense adonar-nos, deixarem a casa els abrics, els aparadors de les botigues canviaran les peces de roba. Acabarà el curs escolar;  sense saber com, ens trobarem a l’estiu, prenent el sol a la platja. Passaran les festes majors del nostre poble i tornarem a presumir del bronzejat de les vacances. Després, els arbres començaran a perdre, de nou, les seves fulles, els dies s’escurçaran i tornarà el fred; es penjaran els llums de Nadal als carrers i finalment, un any més, caurà la última fulla del calendari. I com escriu Salvat-Papasseit “a la verge més jove, li vindrà llet al pit”.

Aquests cicles, es van repetint obstinadament. I sol passar que a mesura que complim anys tenim dificultats per diferenciar els que vam viure l’any passat als de fa cinc o deu anys. Comparat amb el present, com canvia, per exemple,  la percepció de les tardes a l’escola de la nostra infantesa o els llarguíssims estius de la nostra adolescència !  I potser aquí hi ha el quid de la qüestió. Tendim a recordar -i valorar- aquells cicles que es van veure afectats per algun succés inesperat, alguna experiència excitant, ensurts, noves sensacions … quan ens passen coses diferents. Possiblement per això a mesura que els cabells se’ns tornen blancs i perdem facultats físiques, recordem amb tanta nostàlgia la joventut.

El poeta romà Virgili ens recordava que “tempus fugit” (el temps s’escapa) i segurament per això, el seu coetani  Horaci, ens va deixar la coneguda locució “carpe diem, quam minimum credula postero” (aprofita el dia i no refies del demà). Algú n’ha volgut fer una filosofia de vida. No cal tant. Però sí que hauríem de pregar que cada dia ens passin coses i que pel matí, en aixecar-nos del llit, tinguem la sensació que anem a estrenar-nos en un món on no cap la rutina que pot convertir en anodines les nostres vides.

Josep Pitarch
Josep Pitarch
Historiador i periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 2 =

Últimes notícies