Diada de Sant Jordi. Plaça d’una ciutat de les Terres de l’Ebre, on es van succeint diverses activitats culturals (musicals, literàries, homenatges…). Els autors es van rellevant en les cadires darrera la taula que, amb bandera catalana, acull les novetats d’aquesta edició. Tres dels escriptors es reconeixen i se saluden cordialment. Un quart, novençà, s’apropa i escolta els experts.
Manel: Quin ambient que hi ha aquest any, no?
Mar: Sí, la veritat és que tots patíem que fos un fracàs, per ser diumenge, però, mireu, jo no recordo haver vist mai tanta gent.
Núria: Sí, i amb ganes de comprar, sembla. Tothom que passa porta, com a mínim, un llibre a la mà.
Manel: Jo ja firmaria que, almenys, un de cada deu fos d’un autor d’aquí.
Àngel (interromp la conversa): Què tal? Jo m’estreno aquest any (els mostra la seva obra: un poemari il·lustrat).
Mar (fulleja l’exemplar): Carai, noi, has començat fort. Quina edició! T’autoedites, veig. Et surt a compte?
Àngel: De moment, no, però confio que agradarà i he tingut el recolzament de l’Ajuntament del meu poble. Diuen que és un honor tenir un escriptor i han fet una compra important de llibres per regalar-los.
Núria: Quina sort! Jo no he aconseguit mai ni un copet a l’esquena.
Manel: Però algú de vosaltres espera poder viure de la literatura? Heu fet una passejada per les parades aquest matí? Hi ha milers de títols i és impossible competir amb els grans noms.
Un lector s’apropa als escriptors i saluda la Núria. Segueix la seva trajectòria i ha llegit tot el que ha escrit. Li demana que signi la seva darrera novel·la. Quan s’allunya, després d’uns minuts de conversa, la resta la feliciten.
Mar: Enhorabona! Jo encara no m’he estrenat avui.
Àngel: Vosaltres ja comenceu a tenir un públic, quina enveja em feu!
Manel: Què dius, noi! Tu saps la d’artistes que al llarg de la història de la Humanitat han mort sense cap reconeixement i quants l’han rebut anys o segles després? Que en un dia com avui s’aproximi una dotzena de persones i que, d’elles, la meitat compri el teu llibre és tot un èxit.
Núria: Va, Manel, quin panorama li pintes al noi, ell que està tan il·lusionat.
Manel: I ha de seguir-ho estant. Mira, si vols un consell, planteja’t l’escriptura com un divertiment, com aquell que passa hores davant la televisió o fent esport. Gaudeix escrivint, esforçat, forma’t, llegeix, revisa i millora els teus textos i no defalleixis, perquè és una forma meravellosa d’invertir el teu temps. Participa en activitats literàries, ofereix-te a clubs de lectura i aviat estaràs aquí donant consells a nous escriptors.
Mar: Mira, fa uns anys, trobar-nos aquí en una parada de llibres era impensable. Això només passava a les grans ciutats, amb autors molt coneguts. En el nostre territori, només podies trobar unes quantes parades de llibres i roses i prou. Ara som un col·lectiu que comença a ser reconegut, perquè no només ens trobem per Sant Jordi, perquè la literatura i els llibres van més enllà d’un dia, encara que sigui tan especial.
