Tortosa 50.000

No conec a Víctor Grau Ferrer, candidat del PSC a l’alcaldia de Tortosa a les pròximes eleccions municipals. Ni tan sols fins a llegir la notícia de la seva designació havia sentit parlar mai d’ell. No faig, per tant, cap mena de valoració. Caldrà veure, en primer lloc, el seu desenvolupament, projectes i formes en els pròxims mesos i, més endavant, la seva actuació a l’Ajuntament si entra com a regidor o, possible, batlle.

Però sí que puc dir que en les seves primeres declaracions hi ha hagut un element que m’ha interessat particularment i que em sembla molt positiu: ha parlat d’una Tortosa en creixement, d’anar cap a una ciutat de 50.000 habitants.

No és una utopia sinó marcar un horitzó possible, capaç d’il·lusionar i, en conseqüència, de despertar energies que ara són adormides. Perquè hi són, però entre els mateixos tortosins i, en general, la gent de les Terres de l’Ebre, no s’arriben a creure el potencial que tenen. Penso que és bo que altres candidats agafen la torxa il·lusionant de marcar fites importants. Això forma part substancial del lideratge.

Hi ha poblacions que el que necessiten sobretot són bons gestors. Entre elles les que, per les circumstàncies que siguin, tenen un bon ritme de creixement, encara que a vegades no derivi de l’esforç o de la creativitat i iniciativa dels seus habitants, sinó que els hi cau, com pot ser estar a la costa marítima amb molt de turisme, o una ubicació propera a una gran capital que arrossega cap amunt a tot l’entorn, o queden afavorides per passar-hi grans línies de comunicació. Però hi ha moltes altres poblacions en les quals, també per les seves circumstàncies, no hi ha una inèrcia de creixement. Aquestes, a més de gestors es necessiten líders i l’esforç de la pròpia gent. Una d’elles és, en la meva opinió, Tortosa.

Tortosa va una ciutat important segles enrere. En algun moment la tercera de Catalunya en població. Però amb el desenvolupament de ferrocarril el segle XIX el riu Ebre va deixar de ser la gran via de comunicació, el pes comercial va anar baixant, molta gent que anava a Tortosa va dirigir-se a altres poblacions més ben comunicades, va anar quedant més aïllada, la guerra de 1936-1939 li va provocar grans destruccions, els anys posteriors van ser de paràlisi, els propis tortosins no es van espavilar prou creant riquesa, etc. En total, que la ciutat va anar perdent pistonada quan altres zones creixien amb molta força.

Crec que en la darrera dècada Tortosa ha millorat, deixant de ser la ciutat en perpetu retrocés, però encara no es pot parlar de què va seriosament endavant. Algunes implantacions industrials, especialment la Kronospan, a punt d’entrar en servei, poden significar un salt. Sembla que se sumaran diverses empreses auxiliars amb creació de molts llocs de treball. En aquest sentit, cal valorar l’actuació eficaç de l’alcaldessa, Meritxell Roigé, que aspira també a la renovació.

D’aquella aspiració del candidat socialista surt l’esperança que altres candidats plantejaran propostes ambicioses. La política local ha d’incorporar grans i petits projectes. Però les propostes no es poden quedar a nivells d’irrellevància.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 6 =

Últimes notícies