El Setmanari l’Ebre feia, la setmana passada, un curós repàs dels partits que estan tractant de buscar el seu espai i ampliar-lo davant l’horitzó de les eleccions municipals del proper mes de maig. El setmanari va perfilar una bona panoràmica.
A les eleccions municipals, més que en cap dels altres comicis, té especial incidència el candidat local. En unes eleccions generals o autonòmiques, el pes de la marca del partit, les seves sigles i la del líder global de la candidatura en l’àmbit de l’Estat o de la Comunitat Autònoma són determinants en la captació de vots, malgrat que en molts casos el candidat d’una circumscripció (que ara per ara és provincial) no tingui especial relleu o sigui poc atractiu. Però no és així en les municipals, en les quals l’ingredient principal és la figura del candidat o candidata a alcalde o alcaldessa. Per aquest motiu, partits amb molt èxit en el conjunt del territori poden “punxar” a escala local; i, a la inversa, un candidat d’una formació a la baixa pot imposar-se àmpliament en una determinada ciutat o poble.
Totes les eleccions són una incògnita i poden sortir-ne sorpreses. Llocs on semblava que un determinat partit o candidat arrasaria poden capgirar-se, però també és cert que hi ha situacions que fan pensar raonablement que no s’hi produirà un canvi diametral. Per posar-ne un exemple, ara, a les Terres de l’Ebre, crec -opinió que pot fallar, evidentment- que la llista d’ERC a Amposta, encapçalada per Adam Tomàs, tornarà a ser la més votada. La incògnita se centra en si mantindrà o perdrà la majoria absoluta. En cas de no tenir-la, un acord entre altres partits podria fer-li perdre l’alcaldia. Pot passar.
En altres casos, el dubte de la continuïtat dels alcaldes és molt més raonable, per motivacions alienes als mateixos candidats; fins i tot havent fet una bona tasca al seu ajuntament. En les properes eleccions aquesta situació es produeix de manera especial on governen partits sortits de l’extinta Convergència Democràtics de Catalunya, ara dividits i subdividits en diverses marques. L’àmbit dels “Junts per…”. Per això poden estar més en la corda fluixa, entre altres, tres alcaldes de poblacions importants, Tortosa, Deltebre i Gandesa: Meritxell Roigé, Lluís Soler i Carles Luz, respectivament, que tenen prestigi a les seves pròpies poblacions.
Per conèixer-ho millor, i per ser la més important, em centro en Tortosa. Bona part de la població reconeix que la ciutat ha tingut millores significatives sota el govern de Roigé, que pot aportar un actiu en diversos camps, entre els quals destaquen de manera especial l’urbanístic i la implantació de les empreses Kronospan i Florette, sobretot, de la primera, que quan es posi en marxa i si es creen empreses auxiliars, com tot sembla indicar, poden ser grans dinamitzadores, no només de Tortosa, sinó de tota la zona del Baix Ebre i Montsià.
Però Roigé no té només adversaris de fora: un Movem Tortosa, que és ara el primer partit de l’oposició, que pressiona fort i que en els darrers temps té l’estratègia de fer propostes concretes que poden atreure votants; o una ERC, que en l’àmbit de tot Catalunya és emergent i que en les anteriors eleccions va guanyar globalment a la zona de l’Ebre; i uns socialistes que volen recuperar espai. I no es pot oblidar un vot constitucionalista que està infrarepresentat al consistori actual. Qui coneix el tarannà de la gent de Tortosa sap que no correspon a la realitat sociològica de la ciutat la minirepresentació municipal de PSC i de Ciutadans, i que el PP ni tan sols hi és present.
Roigé, amb la formació municipalista Junts per Tortosa surt amb avantatge, però té una espasa de Dàmocles si es presenta Junts per Cat. És clara competència interna, encara que avui siguin formacions diferents. Intueixo que Junts per Cat té escassíssimes probabilitats de fer un bon resultat, sigui qui sigui el seu candidat, però el que sí que pot aconseguir és reduir el vot de Roigé; i, fins i tot, fer-li perdre l’alcaldia en benefici d’altres formacions.
